Comparar...

Comparar.

Val la pena?

Què en traiem?

Sempre he sentit a dir, i m'ho he cregut, que no s'ha de comparar.

De fet és quelcom que intento que els meus alumnes entenguin.

Avui vull reflexionar-hi.

Segur que no val la pena fer-ho?

I si amb la comparació hi sortim guanyant?

Cal que se'n parli?

Quan comparar o comparar-nos?

Doncs, sota el meu punt de vista, quan  la comparació vulgui buscar un punt de superació, de progressió o de millora.

S'ha de buscar el punt de reflexió que ens ajudi a trobar aquesta intencionalitat. Cal fer-ho entendre a l'adolescent i cal entendre-ho personalment...

Què comparo? Per què comparo? Què vull aconseguir amb la comparació? Realment és útil per a la meva progressió fer aquesta comparació? Quin ús en vull fer?

Preguntes com aquestes ens poden ajudar en aquesta busca de l'excel.lència.

Malauradament, la majoria de cops no busquem la comparació des d'aquest punt de vista. Em trobo, massa sovint, alumnes i jugadors, però també adults que comparen amb un objectiu d'enveja o de benefici immediat i aquí sí que veig un mal ús del concepte.

Un nou repte en el procés de creixement.

Difícil, com sempre que parlem de progressió i creixement, però apasionant com tot el que envolta a l'educació.