Emoció, satisfacció

David Eudal. 

La gran majoria dels mortals no sap qui és.

He de confesar que fins fa 6 dies jo tampoc ho sabia.

És el nou entrenador del Morabanc Andorra de la lliga ACB, després de la destitució de Ibon Navarro.

Els resultats marquen el món de l'esport professional. Inevitable.

Ibon Navarro era un mal entrenador? Segur que no.

David Eudal és molt millor? No ho sé, però no ho crec.

Diferents discursos? Final d'etapa? Missatge equivocat? Desmotivació?

No ho sé...però hi ha una realitat. L'equip no funcionava.

L'agafa el "desconegut" i es carreguen dos dels equips més en forma del bàsquet europeu, Madrid i Penya.

Mateixos jugadors. Què ha passat?

Buuuf.

Ni idea. 

Has de ser dins per saber-ho. Des de fora, pots jugar a intuir-ho.

Però no vull parlar d'això.

Avui, al final del partit, després d'haver "destruït" la Penya, el missatge era d'emoció. 

Emoció perquè és de la casa. Emoció perquè és el seu públic, el seu club, la seva gent.

Per què han confiat en ell?

Ni idea. Potser no tenien diners per fitxar un entrenador amb més catxé. O potser, simplement, creien que era el millor per dirigir el grup.

En qualsevol cas, valentia

Com és que gairebé sempre el que ve de fora és millor que el que tenim a casa?

Gràcies, Andorra, per confiar en algú que és dels vostres….