Reflexionem al voltant d'un equip

Estic en procés de reflexió després d'una setmana dura en què s'ha qüestionat la manera de portar l'equip i de tractar les jugadores.

Sempre m'ha agradat aturar-me malgrat no sempre tinc prou temps per fer-ho. I aquest és un bon moment.

A tots els equips, hi ha jugadors que no estan prou contents o que passen moments difícils, però quan se'm diu que és generalitzat, he de pensar-ho profundament.

Sí. Quan és opinió d'un de sol és menys preocupant, perquè les realitats personals no tenen per què ser les de la resta, però quan és una opinió generalitzada, l'aturada ha de ser profunda.

Hem de partir d'una premisa: Soc de sang calenta, i visc entrenaments i partits amb els 5 sentits. I sempre amb un únic objectiu: que les jugadores progressin des de tots els punts de vista: tècnic, físic i mental. 

El meu caràcter és el que és i, tot i que lluito per tenir un major control, no sempre ho aconsegueixo.

En el feedback de l'entrenament, el jugador i l'entrenador xoquen sovint. Cosa absolutament natural. Les revolucions estan molt altes. Mai m'ha preocupat una jugadora enfadada o que es rebota. Ho accepto. Cadascú és com és. Ara bé, el que és important és què passa després...

Totes les jugadores reben correccions, reben consells i reben bronques o càstigs.

I no diguem ja pel que respecta als partits. Aquí sí que les revolucions van a mil per hora i les reaccions no sempre són controlades.

La vida és així.

Però no totes les jugadores ho reben de la mateixa manera. N'hi ha que escolten i n'hi que no; n'hi ha que intenten canviar coses i n'hi ha que no; n'hi ha que ho accepten i n'hi ha que no…, però totes volen jugar el màxim de minuts i totes voldrien ser més importants i jugar millor.

I, a sobre, totes volen guanyar i tenir el premi d'un campionat de Catalunya i d'Espanya i, moltes, el premi d'una selecció.

Tot plegat posem-ho a la coctelera…

Però no la tanquem encara. Aquí hi hem d'afegir les sensacions dels pares. Venen al partit i desconeixen la majoria de les situacions que es produeixen a l'entrenament; desconeixen la realitat del treball de les jugadores al llarg de la setmana; desconeixen el que es demana a cada jugadora i desconeixen les reaccions de les jugadores. Però, inevitablement, tenen una opinió, amb tota la lògica del món, del que veuen en el partit. Opinió sense tota la informació sempre és perillosa.

Ara sí que podem tancar la coctelera j barrejar-ho tot.

Aquesta és la realitat d'un equip. Mil opinions, mil realitats, mil sensacions, mil emocions.

L'entrenador s'equivoca. Sí. Evidentment.

D'aquí que estigui, ara mateix, en procés de reflexió.

Les jugadores s'equivoquen. Sí. Evidentment. Per això el missatge més important que intento donar a les meves jugadores és que mirin dins seu per veure què han de canviar per créixer.

Els pares s'equivoquen. Sí. Evidentment. Aquí sí que no m'atreveixo a aconsellar res. No em pertoca.

La satisfacció del jugador és molt important a nivell general, però es fa evident que hi ha molts moments en la vida en què passes per males situacions i, en molts casos, mirant dins d'un mateix, es poden canviar les coses. Això les jugadores ho han d'entendre. Forma part del seu creixement

Dit això, seguiré reflexionant per trobar la tecla correcta.