Una conversa irreal?

Exagerat?

Potser sí.

Real?

Potser també.

Interessant?

De ben segur.

Bo per a tothom per tal de pensar-hi una miqueta?

Indiscutible….

"Avui he hagut de fer un justificant, al meu fill, per al seu mestre de l'Institut. Havia de faltar per  anar al metge. 

Evidentment, l'he redactat correctament, dirigint-me a ell de vostè i iniciant l'escrit amb un "Benvolgut sr. professor".

Quan el meu fill l'ha llegit s'ha quedat esbalaït i m'ha preguntat per què escrivia un simple justificant amb tanta correcció, ja que solament era per al "profe". 

I ha afegit: "Ni que fos el president del govern".

I li he respost el següent:

"Benvolgut fill, possiblement, un mestre és una de les poques persones en aquest món a les quals deus respecte, ja que d'ell depèn que, en el futur  siguis una persona educada, amb valors i amb coneixements.

D'ell depenen, també, els presidents de govern i qualsevol altra professió. 

Per les seves classes han passat totes les persones que ens trobarem en la nostra vida

President de govern, pot ser qualsevol,  com pots veure en els últims temps.

Mestres només poden ser uns pocs, únicament els disposats a portar una vida de lliurament i esforç, inculcant valors i coneixements al bé més preuat d'un pare: els seus fills.

Tots els dies cedeixo el meu lloc al mestre, durant gran part del dia, perquè col·labori en la teva educació, però MAI permetria que un president del govern ho fes.

És per això, que li mostro respecte i afecte. 

Si aquest justificant anés dirigit a un president de govern, possiblement ni tan sols l'escriuria, perquè a un president de govern, a qualsevol president de qualsevol govern, li importa poc la teva educació.

M'ha mirat somrient, i m'ha dit: "tens raó"."