Una vesprada genial

Acaba el sopar. 

Abraçades. 

Tinc el cotxe direcció casa del Chus. 

Em diu: "Gràcies per l'estona". 

Somric. Li deixo caure una frase que m'enamora. 

Sí.

Malgrat que és d'una cançó del Julio Iglesias. 

La utilitzo, potser massa sovint, però és que, quan s'arriba a una certa edat, pren molt de sentit: " La vida es fa sempre de moments, de coses que no acostumes valorar i, llavors, quan per fi te n'adones, el temps no t'hi deixa tornar".

Avui ha estat un d'aquests "moments" especials. Amics especials, cançons especials,  anècdotes especials.

Quan m'hi he incorporat ja estaven en plena salsa. Mentre baixava les escales, escoltava rascar unes guitarres. 

Trec el cap. 

L'estudi de "gravació" de l'Esteve està pletòric. El Ramon dirigint el cotarro. Quant de temps feia que no el veia. Maleït Covid.

El Chus, a la bateria, portant el ritme. Es nota que està en la seva salsa. "És divendres. Deu ser cosa  del dinar al Duran", he pensat. 

L'Enric, al teclat, i l'Esteve, a la guitarra, em "porten" fins al pati del Casino d'aquell llunyà, però entranyable, "Ritmos y épocas". Records, quants records.

I  no pot faltar el Xavi al baix. Gaudint i fent gaudir. El seu somriure entremaliat encomana.

Però, hi ha tant nivell a l'escena que fins i tot hi ha la part de producció. Això és cosa del Pepe.

I el Ramon em diu que jo he de tocar els "ous". 

Dit i fet. Tothom té la seva feina. 

L'Esteve, perfecte amfitrió. 

Tot a lloc.

Tot plegat, genial.

"Ja pots gravar, Pepe". 

I es llencen a la primera peça. I sí, "Imagine" inunda l'espai. Chus a la veu i tot comença a fluir.

Acords i més acords. Van sonant peces i més peces: "Carolina",  "Camins", "Si et quedes amb mi", "You've got a friend" i moltes altres amb un magistral "Wish you were here" per tancar…

Me'ls miro i se'ls veu gaudir. 

Me'ls miro i gaudeixo. 

Què ràpid passa el temps quan tot és a lloc.

Ara toca pizza…. I riure. 

Anècdotes, records, la novia del Xavi, el Lucio (as usual), les festes del Ramon o les noies de la Cultural.

Sí, moments.

Mentre torno a casa, somric. 

4 horetes ben aprofitades. Algú, algun dia, va deixar escrit que la vida no és tan important per com sigui de llarga, sinó per quantes vegades somrius.

I avui he (hem) somrigut, i molt…

Gràcies, amics, per l'estoneta.

Una cosa més a la motxilla.