Balanç final

Ja han passat 24h de la dolorosa derrota contra Campus Promete i, amb una mica de perspectiva, toca fer balanç de les dues temporades dirigint la generació 2006 de la UEMataró.

Dues temporades complicades, però interessants.

Complicades perquè la primera la vivim amb  covid i tan sols juguem 4 partits, i la segona amb lesions importants i de llarga durada de 4 jugadores de la mateixa posició. 

Interessants perquè es tractava de fer competitiu un equip nou. Un equip en el que s'han incorporat fins a 6 jugadores que mai havien jugat a Preferent. Es tractava, per tant, de fer créixer tècnica, tàctica i físicament jugadores sense experiència, malgrat intuiem que podien tenir una bona progressió

La lliga de 1r any era un escenari ideal per anar donant minuts a totes elles de manera que agafessin experiència i tinguessin l'opció de provar, sense pressió, el treball tècnic que anaven assimilant. Malauradament no ho vam poder fer…no va haver lliga.

Recordo, especialment, les noies fent sessions d'entrenament de gairebé dues hores al port de Mataró sense cistelles ni pista. Temporada èpica (sense el premi de jugar) la que van portar a terme aquestes noies de 14 i 15 anys…

Amb aquestes condicions comencem la temporada 21-22. 

Anem creixent i competint cada dia millor. Insistim, corregim i exigim des del staff. Intuïm que podem estar al nivell dels millors, plantilles més expertes i amb més hores de competició. 

I ho anem fent. 

Gens fàcil. 

Sembla que gairebé ja som a la final 4 i, en poc més d'una setmana, dues jugadores importants i de la mateixa posició es trenquen els creuats.

Malgrat tot, som a la final 4 i, en una semifinal duríssima,  guanyem el màxim favorit. L'endemà, en un mal dia, quan semblava que ho teníem tot a favor, perdem la final.

De tota forma havíem anat assolint objectius i ja estàvem al Campionat d'Espanya (comentat en escrits anteriors).

Pel camí, algunes jugadores convocades amb la selecció catalana i/o espanyola i d'altres vivint experiències que mai haguessin somiat uns mesos abans.

En resum, una grandíssima experiència amb una grandíssima progressió. 

Però a tota experiència, globalment positiva, sempre hi ha el punt negatiu que no podem obviar: no he estat capaç de saber donar prou oportunitats, encabir amb prou protagonisme i ajudar a millorar suficientment totes les jugadores.

Això, de ben segur, ha portat moments de frustració, d'enuig i de tristesa a les jugadores o els seus entorns. Res a dir de la seva actitud. Impecable. Però no he sabut compaginar competir  al màxim i fer participar totes les jugadores en tots els moments. És el gran dilema de l'esport de formació…

Avui m'he excedit en el text, però no és fàcil fer balanç de dues temporades.

Si m'he de quedar amb dues paraules a mode de resum, serien ORGULL i SATISFACCIÓ de la progressió i dels resultats.

Tanquem pàgina. Se'ns fan grans i començaran una nova etapa. Sempre guardaré dins meu aquestes dues temporades amb elles.

Gràcies, noies!!! Sabeu el que sento per vosaltres…