Difícil elecció...
Són les 3 h del matí.
Em desperto de sobte. No estic dormint bé.
Estic nerviós? Potser sí.
A les 11 h, la Núria, la meva peque, fa la Primera Comunió.
Però és que, a les 10, el meu equip juga la semifinal de Catalunya.
Potser per això no puc dormir.
Havia de decidir.
Difícil elecció.
Hi ha moments, a la vida en què, es prengui una o altra decisió, no deixes indiferent la gent que t'envolta.
I avui és un d'ells.
Fa dues setmanes que em ronda pel cap la pregunta: Què he de fer? Acompanyo la meva filla a la Primera Comunió o dirigeixo el meu equip a la semifinal?
Si vaig al partit, no s'entendrà, des de l'entorn familiar, que "abandoni" la meva filla en un dia tan important. Però, si vaig a la Comunió, potser ni jugadores, ni famílies, ni club ho entendran.
Si vaig al partit, no acompanyaré la meva filla en un dia molt especial per a ella i per a mi. Però, si vaig a la Comunió, deixaré el meu equip sol davant del partit més important de la temporada.
Falten 8 hores per a la Comunió i 7, per a la semifinal.
Dia complicat.
D'aquells que voldries evitar.
Decidir no és fàcil quan allò a què renuncies és tan important per a tu i per al teu entorn.
La meva filla fa dies que em diu, "papa, estic nerviosa". Les meves jugadores porten 10 mesos treballant per a aquest dia.
Ahir a la tarda, planxava la túnica que portarà la Núria a la Comunió i, mitja hora després, dirigia l'últim entrenament abans del partit.
Soc creient i he intentat que les meves filles sentin el mateix que jo. I avui és un dia important en la seva Fe.
Però també soc entrenador i, per tant, intento educar en el compromís, la companyonia, l'esforç diari i, també, en l'elecció…i la renúncia.
Havia de decidir.
D'aquí a 4 hores es desperten les jugadores. Esmorzar, xerrada pre partit i tot preparat per jugar la semifinal contra un gran Barça.
Tot hauria de ser, únicament, concentració per al partit, però no ho és.
Quan estiguem a la mitja part del partit començara la Celebració de la Primera Comunió i no hi seré.
Havia de decidir…
Elecció difícil.
Intentaré tornar a adormir-me. Les meves jugadores em necessiten fresc per intentar acompanyar-les al seu somni.
Ha estat una temporada difícil (totes ho són) i estan davant del Partit (sí, en majúscules).
Complicat ser coherent en allò que intentes educar…
Només tinc paraules d'agraïment pel teu compromís la teva manera d'entendre el bàsquet, el sacrifici, el treball, la humilitat i l'equip, valors que estic segur que a les nenes els servirà també fora de la pista. Molta merda, a jugar a gaudir, i si pot ser a guanyar, però la victòria és la feina ben feta, i d'això no hi ha dubte.
ResponEliminaPare de Martina López.
Quina reflexió tan difícil i tan maca alhora. Segur que les jugadores et sentiran amb elles tot el partit. Molta sort!!❤️ La teva germana Imma
ResponEliminaEstaràs present aquí i allà. N'hem viscut una quantes d'aquestes decisions i quan es fan amb el cor i costa tant escollir, senyal que és l'encertada. Encara que no tothom ho pugui entendre.
ResponEliminaCompromís vs implicació.
Gaudeix del Partit i a guanyar!
La Núria estava feliç avui. Com sempre ha estat una cerimònia senzilla i emotiva.
ResponEliminaLa Núria també estava pendent del resultat del teu partit.
Tots enteníem el teu dilema. La decisió era difícil.
Orgullosos de la Nuria entenent el seu pare.
Enhorabona pel resultat!!!
Buuuufff!!❤❤❤
ResponElimina