Gràcies, mil gràcies!!!!

Estirat al llit.

El descans del guerrer…

Moltes sensacions. 

Moltes emocions.

No m'he pogut emocionar amb la meva filla mentre rebia la Primera Comunió. Dur, molt dur.

Però crec que em tocava ser on he estat. De vegades la vida ens posa al límit i toca triar. 

No ens podem dividir. 

Trist, però content. 

La Núria ha gaudit del seu dia, malgrat el seu pare no era amb ella.

L'equip ha gaudit del seu partit i jo era amb elles. 

Molt dur haver hagut de decidir. 

Ningú s'imagina què ha passat pel meu cap aquesta setmana i mitja. 

Tants dubtes, tanta incertesa. 

Faig bé? 

Soc un mal pare?

Sí o no?

Ja està fet.

Gràcies pel suport a tots aquells que, sense saber-ho, heu vingut a Banyoles o ho heu seguit per la app.

No us podeu imaginar les emocions que van i venen dins del meu cap.

He classificat un equip per a la final de Catalunya de preferent per 13a vegada, però puc donar fe que mai havia viscut una situació com aquesta. 

Gràcies, players, per haver fet tot el possible per guanyar.

Ara toca rematar-ho!!!