Sort?

Reverències.

Sí. Segur que aquells que odien el Madrid estan enfadats, tristos o ambdues coses alhora.

Normal. 

Crec que molts es desperten pensant que ho han somiat.

Si això fos el guió d'una pel.lícula, diríem que el guionista s'ha passat…

Una de les expressions que he escoltat més avui és "quina sort que tenen!!!".

Segur que és sort?

Sempre he pensat que hi ha d'haver un punt de sort en allò que ens va passant a la vida. Podem pensar en l'"Iniestazo" a Stamford Bridge. Però, tal i com ens intenta mostrar l'Alex Rovira i en Trias de Bes al seu molt recomanable llibre "La Bona Sort", tot a la vida es treballa. Preparar a "sort" és la clau. I tinc la sensació que el Madrid porta molts anys preparant aquesta sort.

Algú dirà que els arbitratges l'ajuden o que els sorteigs els són favorables. 

No hi entraré.

Aquest any ha remuntat tres eliminatòries totalment perdudes contra tres grans d'Europa.

Ells creuen en sí mateixos.

En això em recorden a Rafa Nadal…

Com s'entrena això?

No en tinc la resposta. 

Jo ho intento fer tal com sento que ho he de fer: posar al límit el jugador a l'entrenament, mentre intento aportar-li la màxima quantitat de recursos possible per tal que millori.

Això no sempre s'entén ni agrada. Ho sé i m'ha portat problemes. Però sempre he tingut clara una cosa: crec en les meves jugadores. Vaig a morir amb elles, malgrat, sovint, no ho sembli.

Tinc la sensació que el Madrid també creu en sí mateix… i els rivals ho saben i els entra la por. No hi ha res pitjor que la por a guanyar…

Faig el possible perquè les meves jugadores no tinguin aquesta por a guanyar…

No sempre ho aconsegueixo.

I demà? Veurem!