Dinàmiques...

Dissabte migdia

Les meves filles em diuen: "papa, podem veure l'últim quart dels Warriors?"

Sí, les dues m'ho demanen.

La Núria normalment mai veu partits, però quan juguen els Warriors és diferent.

Warriors, Curry…són paraules especials per a ella.

Com pot ser?

Ara les tinc al costat. S'ha acabat el partit. "Papa, vull veure la celebració"

Sí, els Warriors desprenen quelcom especial.

No m'agrada la NBA. 

No m'agrada el seu estil de joc. 

Però hi ha excepcions. A cada moment històric hi ha equips que m'han enganxat i m'enganxen. Perquè tenen quelcom especial: Els Lakers de Magic, Jabbar i Riley; els Bulls de Jordan, Pippen i Jackson; els Spurs de Duncan, Ginobili, Parker i Popovic; i ara els Warriors de Curry, Thompson i Kerr.

Tots ells tenien un parell de coses especials. Tenien una gran estrella, però ben acompanyada i, sobretot, sota el meu punt de vista, un entrenador que entenia que el joc d'equip, malgrat que les estrelles són necessàries, és la clau per guanyar.

Tots aquests equips compartien la pilota. I, llavors, les victòries són especials.

Què difícil aconseguir-ho! 

Els egos en els equips són força difícils de gestionar, i aquests coachs, segur que amb molta dificultat, ho han aconseguit.

Al final, quan repasses la Història, queden en la teva memòria moments especials, records especials, equips especials.

Quan va acabar el partit, va haver la roda de premsa del Stephen Curry. 

Primera pregunta: "Com et sents amb el teu primer MVP d'una final?"

Curry s'enfada. "Per què comences amb aquesta pregunta? Acabem de guanyar l'Anell. Es un joc d'equip".

Lliçó al periodista.

Tot això té un nom: Dinàmica.

Sí. Els Warriors, igual que abans els Lakers, els Bulls o  el Spurs, han aconseguit entendre que la dinàmica d'equip, en què tothom entén que hi ha un objectiu comú que està per sobre dels individuals, és la base de l'èxit.

Aconseguir que els jugadors (i sobretot les estrelles) ho entenguin té una gran dificultat i, això, per sobre de tot, és mèrit d'una figura, sovint, a l'ombra: l'entrenador.

Gràcies, Steve Kerr, per construir un equip que ens ha fet gaudir…