Dir adéu

La setmana passada tancava una temporada, la 39a com a entrenador. Podria dir que ha estat una bona temporada. Bons resultats i evolució interessant de les jugadores.

Avui em tocava tancar la tutoria de 4t d'ESO. A les 18h començava la cerimònia de Graduaciô  i, com a tutor, m'ha tocat preparar l'acte.

Senzill, com sempre. Emotiu, per suposat.

I és que, a aquells que gaudim de la nostra feina, se'ns fa un nus a la gola quan, després de viure i conviure un any amb aquests alumnes, et toca dir-los adéu.

Els veus asseguts, tots mudats, i no pots evitar mirar-te'ls i anar repassant el que ha estat l'any. Llavors és quan et passen pel cap molts moments viscuts, i recordes els cops en què t'has enfadat amb ells; o quan t'has entristit o decebut per allò que no han volgut (o pogut) entendre.

Per sort, el cervell és prou intel·ligent i la majoria del que et ve al cap, en un moment com aquest, són aspectes positius i/o simpàtics. 

Un curs dona per a molt. Has passat moltes i moltes hores amb ells i és inevitable xocar i, fins i tot, enfrontar-te amb ells.

Són hàbils en el dia a fia i te la volen colar.

De vegades ho aconsegueixen, d'altres, no.

I toca que hi hagi conseqüències. 

Al final, és llei de vida. D'una banda saps que has de relativitzar, però també saps que si no marques els alumnes i poses límits, no eduques.

Al llarg del curs creixen i, de vegades, ets molt conscient del canvi que van fent.

Em vull fer ressò de la "definició" que va fer el Pep Marí (psicòleg esportiu) del concepte "canvi". Ell deia que el canvi es produeix quan hi ha una informació (formació) i una conseqüència, tant positiva com negativa. Sense conseqüència, deia ell, no hi ha canvi.

Tinc la sensació que, de vegades, som poc exigents amb ells i no tinc clar que sigui bo per a la seva formació i creixement.

El balanç final, però, acostuma a ser positiu. L'evolució és clara: raonen més; connecten millor les idees; aprenenen a valorar allò que fan i són; en definitiva, creixen...

Però tornem a avui. 

Hem rigut, hem plorat, ens hem fet fotos, hem xerrat, hem ballat, hem cantat…

Què més es pot demanar?

Emocions a flor de pell..

Sí, perquè els deia adéu. 

I, llei de vida, a molts d'ells no els tornaré a veure.

Aquesta és la feina de l'educador: veure passar personetes per la teva vida, mentre intentes col.laborar en el seu desenvolupament i creixement i, de cop, desapareixen per deixar el lloc a uns altres.

Passió+nostàlgia+alegria+desencís+satisfacció.…

Ho barreges bé i t'adones que és exactament el que et passa pel cap en un dia com avui.

Que tot us vagi bé!