Emocions

Cap de setmana intens.

Emocions a flor de pell.

Tot començava el divendres. L'Aina i jo vam anar a l'Auditori. La Núria participava amb els companys de classe al Festival "Cantania". Quina sorpresa!!!

No sabia ben bé com seria i em va impresionar. De fet, em vaig passar pràcticament tot el concert amb llàgrimes al ulls. 

Emocionant!

Des de la posada en escena fins a la coordinació de 800 nens d'entre 4t i 6è de Primària.

Música preciosa, història interessant i veus… No sé com definir-les. 

Tancar els ulls i deixar-te portar…

Gran feina dels professors de música de cada escola. Des d'aquí "moltes felicitats!"

Dissabte, l'Aina participava del seu primer moment competitiu com a jugadora, la final a 8 de Barcelona. Tres partits en dos dies. Finalment, segones de Barcelona i cap a Figueres al campionat de Catalunya. Gens malament. I ella gaudint (i nosaltres també de veure-la feliç) del seu esport, mentre va aprenent a competir. 

La vida, a la fi, no deixa de ser competició. Ens agradi o no…

Diumenge em perdia la final de Barcelona de l'Aina. I és que amb el cadet de 1r any encara havíem de fer els deures.  Necessitàvem guanyar al camp del  Cerdanyola per certificar la presència a la final 4 de Catalunya. Ho vam fer. Bon partit, però cares tristes i serioses al final del partit… No havien gaudit.

Per què?

Bona pregunta.

Què fem malament els adults?

Què inculquem?

Què reben els nens i adolescents?

D'aquí ve el títol d'aquestes línies.

Sí, emocions. Emocions contraposades. Positives. Negatives. De què depèn? Com les gestionem? Com aprenem a gestionar-les? Com s'ensenya aquesta gestió?

Som capaces, les persones, d'estar obertes a rebre per canviar allò que ens cal?

Com ens enfrontem als nostres "fantasmes"?

Diumenge tarda. Sofà. Tele. Nadal. En porta 14. S'emociona com el primer dia. Competeix com el primer dia. O potser, millor.

Què en poden aprendre les meves players?

Quin missatge els donem? Res és fàcil.

Tot es podria resumir en "m'enfronto al problema i gaudeixo fent-ho; el soluciono i gaudeixo de la solució; miro enrere, m'adono del camí recorregut i gaudeixo d'on he arribat". 

Potser la pregunta que els hem de fer quan acaba el partit (la classe, l'excursió,...l'activitat) sigui simplement "T'ho has passat bé?" I si la seva resposta és " Sí", podríem respondre "doncs a seguir"..

Però què passa si la resposta és "No"?

Se m'acut una proposta: "Què pots, has i/o vols canviar per tal que la resposta sigui "Sí"?

Senzill? No ho sé. Apassionant? Sens dubte…

Comentaris

  1. Jordi9 de juny del 2022, a les 5:12

    si el que fem, quan ho fem, no ho fem gaudint, poc sentit té fer-ho. Bona reflexió, Oriol. La tinc ben integrada però no sempre es pot complir

    ResponElimina
  2. Oriol Villà9 de juny del 2022, a les 21:17

    L'altre dia un amic em deia una frase que em va agradar: "Ja fa temps que vaig decidir apartar de la meva vida tot allò que no em feia feliç". Algú pot pensar que no sempre es pot... Llavors es tracta d'aprendre a gaudir d'allò que no pots treure de la teva vida...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

40 anys després...

40 anys. 40 cursos. Un munt de records i un munt de companys.  Un munt de vivències i aprenentatges.  Un munt d’alegries i de tristeses. Més de 1000 alumnes. Es diu aviat… Recordo perfectament aquell 15 de setembre de 1983 pujant les escales del IE Sant Jordi.  Eren les 8.50h.  La nit abans m’havia trucat la Mercè. Necessitaven un professor d’Educació Física.  Vaig entrar el despatx del Sr. Tufet i 15 minuts després era professor…i fins avui. Pel camí, molts anys al Sant Jordi i al meu Safa, per tancar la meva particular passejada pel món de l’educació al Pino. Sí.  Ja han passat 40 cursos i és el moment de dir adéu. Amb un doble sentiment.  D’una banda, el cor encongit perquè deixo enrere el que ha estat la meva vocació al llarg d’aquests 40 anys: l’educació. Aquell que no s’hi ha dedicat mai no pot imaginar tot el batibull de sentiments que es barregen dins del cap d’un educador. Hi conviuen la passió i l’esgotament, l’esperança i la frustració,...p...
Més informació

Un mes de jubilat...

Ja fa un mes que em vaig jubilar. Prematurament. Encara no em tocava. Però, tristament, ja no em sentia bé treballant en el que ha estat una de les meves passions al llarg de 40 anys. Vaig fer “números” -expressió que tota la vida havia sentit al meu pare- i vaig decidir que, tot i perdre diners, em compensava mentalment. Dit i fet. He de dir, i m’ho recordava fa poc un antic company de classe, que, des de petit, havia tingut la idea que un jubilat era aquella persona gran que seia al banc de la plaça, ”anava a veure obres” i tenia cura dels nets quan els fills no “arribaven”. És una evidència que els temps han anat canviant i, avui en dia, una persona de 65 anys ja no és una persona gran i els estereotips han variat substancialment. I ara, de cop, et trobes amb una nova realitat: has de gestionar el temps. I és que el món laboral literalment te’l “roba”. “Què faràs ara?” “T'avorriràs”.  Després de 4 setmanes completes -i ho deia recentment en un tuit-, no només no m’avorreixo, sin...
Més informació

Carta oberta a Lamine Yamal

Benvolgut Lamine, Evidentment no ens coneixem, tot i que he estat un bon grapat d’anys entrenant molt a prop del teu lloc d'origen, el qual,  orgullosament, fas sempre present. Fa un any i mig no sabia qui eres. De fet, no era capaç ni de retenir el teu nom. Va ser al final de la temporada passada, i durant l'estiu amb la selecció espanyola, que vaig començar a saber que eres un bon jugador. Aquesta temporada t’has disparat i, a mesura que anaven avançant els mesos, has anat creixent de forma exponencial. Mica en mica hem anat sabent de tu, dels teus orígens i de la teva evolució a la Masia, i ens ha captivat tot allò que coneixem. Gens fàcil ser fidel a un barri del que no es parla excessivament bé i, al mateix temps, ser capaç de desenvolupar de manera seriosa una dinàmica d’entrenament que exigeix constància, disciplina i esforç… en definitiva, dedicació i compromís. Cert que tens un talent tècnic, tàctic i físic que t’ha facilitat aquest ràpid ascens, però no és menys cert ...
Més informació