Intercanvi d'impresions

No hem fet caravana!!! Increïble!!

Ja som a casa. Rentadores, dutxa i, mentre ens situem, passen les imatges del cap de setmana.

Balanç molt positiu. Després de treballar tota la temporada, arribava, en les tres últimes setmanes, la conseqüència general de la feina feta: sotscampiones de Barcelona, sotscampiones de Catalunya i sotscampiones de la Copa d'Espanya aleví.

Fins aquí els resultats. És el més important?

No. Segurament, no. Però quan entrenes tres dies a la setmana i "sacrifiques" tots els caps de setmana de setembre a juny,  els resultats són part important de tot plegat.

Però no ho són tot.

S'han divertit?

Han après?

Quines sensacions els queden?

Són preguntes que els pares ens fem o ens hauríem de fer.

Pugem al cotxe i, fidel al meu "estil", començo…

Com ha anat? Contenta?

Està cansada i les respostes són quasi monosíl·labs. "Tot bé". "Fantàstic". "Què xulo"

No funciona.

Provo d'una altra manera…

Digue'm tres coses que no t'han agradat d'aquesta experiència?

"M'he d'atrevir més".

"No me la passen".

"He descansat poc".

Això ja m'ha agradat més. A partir d'aquí podem parlar-ne.

Interessant créixer a partir de les experiències, bones o dolentes.

I aquest ha estat el diàleg a partir d'allò que no li ha agradat…

"M'he d'atrevir més".

-"Ja veig que no t'atreveixes. Però vull que pensis per què".

-"Em veig petita. És que totes són més altes que jo". 

-"Cap problema. Això ho cura el temps. No depèn de tu. Però n'hi ha d'altres que també són petites i sí que ho fan. Com és que elles, sí i tu, no?"

-"No ho sé".

-"Doncs, un consell: concentra't en allò que sí que depèn de tu. Fixa't en la resta de jugadores. Què fan? Els afecta fallar? Mai tinguis por. Fallar un tir no és un error ni és un problema. L'error és no esforçar-te i no creure en tu, o sigui, no provar-ho. Com diuen els Lax'n'Busto: "Llença't".

-"Papa, és que no me la passen".

-"No? Per què? A les altres tampoc els passen la pilota?" 

-"Sí. A la majoria, sí".

-"I com és que a elles els la passen i a tu, no?"

-"Perquè elles sí que s'atreveixen". 

-"Doncs potser et toca demostrar-los que sí que pots fer coses interessants per a l'equip. Si culpes les altres, no solucionaràs el problema. L'altra opció és jugar en un equip i categoria en què tot sigui més fàcil i gaudeixis més. Potser allà te la passaran més i t'atreviràs més".

-"No, papa. Jo vull jugar amb elles i en aquest nivell".

-"Doncs, ja tenim un nou repte: fer-te visible. Però com ho faràs?"

-"Atrevint-me, provant. Que vegin que no tinc por i que puc ser important".

-"Genial! Ja hem trobat solucions. Ara toca aplicar-les".

-"I, a sobre, em sentia cansada. He descansat poc".

-"Una altra cosa que depèn de tu. Descansar és fonamental per poder rendir. Però, no només descansar, també s'ha de menjar bé. Vols créixer, atrevir-te i que te la passin, oi?"

-"Sí, papa".

-"Doncs has de cuidar-te. Pots ser primeta i no gaire alta, però has d'estar forta. Si menges bé i descanses bé, tindràs més energia i tot t'anirà millor".

Connectant amb l'escrit d'ahir, avui sí que escric des del context de pare d'una jugadora que pràcticament no ha jugat. He de confesar una cosa: Si jo hagués estat l'entrenador de l'equip, possiblement tampoc l'hagués fet jugar més.

Prioritzar, sempre, l'equip per davant del jugador. L'equip ha treballat molt per arribar aquí. I mereixia provar de guanyar.

Hi ha una frase que utilitzo sovint: "Digues a l'entrenador que vols jugar".

-"Si, home, papa. Com vols que li digui això a l'entrenador?"

-"Donc intentant allò que et demana, malgrat et costi. Aquest és el missatge fonamental. El jugador ha de donar, sempre, tot allò que pugui amb dues finalitats: el seu creixement individual i la progressió de l'equip". 

-"I si no ho aconsegueixo?

-"Si no estàs disposada a fer el canvi necessari, has de ser prou honesta i canviar d'equip. Si no vols canviar d'equip, et tocarà conformar-te amb la teva realitat o canviar-la. I això depèn de tu".

-"Sí que vull"

-"Doncs, tercer repte: Fes-ho possible. Però recorda sempre aquella dita castellana que diu: "No es lo mismo hacer lo posible, que hacerlo posible"

Tot plegat apassionant. 

El bàsquet és la vida en petit format.

Demà més.