Jo prometo...

Final de temporada.

Època de rumors.

Aquest fitxa a aquella. Aquella té oferta d'aquell…

Llei de vida. Ha passat sempre.

Tot plegat curiós i interessant.

De fet, en aquesta vida, hi ha moltes coses curioses i interessants.

Sempre que es vulguin mirar de manera oberta.

Sí. Reemprenc el fil.

Deia que en aquest moment de la temporada tot són rumors.

Alguns es compleixen, i d'altres, no.

I és en aquest moment que apareix una frase interessant: "jo prometo".

Sí. Tothom promet. "Pujaràs amb aquell equip, faràs tecnificació, jugaràs en aquesta posició, aniràs a campionats d'Espanya…".

Però, mirant objectivament, segur que es poden prometre tantes coses?

Jo em declaro inútil.

No sé prometre i, per tant, em costa fitxar.

Sóc un "tio soso". Sempre dic el mateix.

Tan sols prometo treball i que la jugadora progressarà.

I això no "ven".

Deu ser que estic antiquat o que les jugadores (i famílies) prefereixen un altre missatge.

He de canviar el missatge? He de canviar el tipus de treball a pista?

Hi penso sovint. I ho tinc clar. 

No puc canviar. No vull canviar. No he de canviar.

He de ser honest amb la jugadora i amb la família. 

Sí. Malgrat no agradi, de vegades, ni el que dic ni com ho dic.

Tots tenim els nostres defectes.

Però m'agrada defensar un concepte: no m'agrada que em diguin que els he enganyat…

Per tant: jo intento no prometre.