L'equip (i 2)

A la primera part de l'article m'ha faltat un detall que mereix una reflexió més profunda.

Podríem iniciar-la amb una pregunta: estic en un equip o em sento identificat amb un equip?

Sota el meu punt de vista hi ha una important diferència.

Intentaré explicar-me. Quan comença una temporada tots els integrants de l'equip signen una fitxa i es comprometen a seguir una sèrie de normes i a compartir uns objectius que els ajuden a mantenir l'equip unit.

Tots els jugadors haurien d'estar d'acord en això.

Però hi ha un pas més. 

Quan t'identifiques amb l'equip, sents un quelcom especial que és difícil definir. Portes l'equip dins teu. El vius. Forma part de tu.

No hi ha ningú que et pugui inculcar un sentiment així per la força. Ho vas incorporant amb el temps. Quan veus els teus companys d'equip es produeix una sinergia especial. Qualsevol situació negativa que es produeix entre els components es minimitza, perquè hi ha quelcom superior que t'empeny a superar-ho.

Sentir això és un privilegi. 

Potser marxaràs de l'equip per viure una experiència que el teu equip no et pot donar, per millorar substancialment en allò que el teu equip no pot viure.

Hi ha molts exemples en què es fa visible aquest fet.

Però quan estàs en una situació de mateix nivell i, per tant, no pots anar a millorar substancialment, el sentiment de pertinença et fa mantenir-te en el teu equip per buscar aquells reptes que d'altres també et prometen.

Sentir això és quelcom tan especial que no es pot explicar. Simplement se't nota en la mirada i en allò que transmets.

Tant de bo ho puguis sentir. 

És màgic.