Una conversa informal...

 -David? Quant temps sense veure't!!

-Ostras, Pere. Es verdad. ¿Cuándo fue la última vez que nos vimos?

-Doncs jo crec que des de la graduació no ens havíem vist.

-¿Qué tal el curso? Yo ya estoy preparando la selectividad. ¿Y tú?

-Doncs tot molt bé. També preparant la "sele". Quan l'acabem, hauríem de fer un sopar, no?

-Y tanto. Tengo ganas de salir ... estamos enclaustrados!!

-Doncs fet. Ja enviaré un whatsapp al grup a veure qui s'apunta.

-Genial. Por cierto, ¿Puedo hacerte una pregunta?

-És clar. Només faltaria.

-¿Por qué me hablas en catalán si siempre habíamos hablado en castellano? Lo encuentro un poco raro.

-Sí, cert. A mi també se'm fa estrany, però ja fa uns quants mesos que vaig decidir  parlar sempre en català excepte en aquells casos en què la persona amb qui parlo no entén la meva llengua.

Després de pensar-hi molt vaig decidir que tan sols puc fer una cosa per preservar-la: usar-la sempre.

-Ostras. Te entiendo, pero de hecho sabes que estamos en España y el idioma común es el castellano.

-Jo respectaré, com no pot ser d'altra manera, que segueixis parlant en castellà, però em faig una reflexió: després de tants anys visquent a Catalunya, d'haver estat escolaritzat en català, d'entendre'l i parlar-lo perfectament, no puc entendre per què et negues a gaudir del privilegi de tenir una segona llengua pròpia. Tan poc estimes la terra en què vius?