A voltes amb l'èxit

Últimament he reflexionat molt sobre aquest concepte i avui n'he tingut dos bons exemples.

A les 11h, hem fet un break en el curset que fem a l'escola i, al consultar el whatsapp, m'he trobat amb un escrit del meu germà, en Salvador. 

L'escrit es titulava 40 anys. 

I és que just avui, 1 de juliol, fa 40 anys que, oficialment, és metge.

I en ell ens feia un repàs d'aquesta passió/vocació que ha mantingut viva al llarg d'aquests anys

Al començar a llegir-lo, he hagut de parar. Tenia llàgrimes als ulls. 

Sí. S'anomena emoció i em porta a un repàs de la vida de la meva família. I apareix la insistència dels meus pares en el fet que estudiéssim, que llegíssim, que ens forméssim. 

Molts sacrificis per portar-nos a allò que abans s'anomenaven "escoles de pago".

En Salvador, des de ben petit, havia tingut entre cella i cella una idea molt clara: "vull ser metge".

Avui, 40 anys després, ens recordava que no solament ho havia aconseguit sinó que ha estat i segueix sent un molt bon metge, un gran oncòleg. 

No. No és lloança fàcil de germà. El seu curriculum ho demostra i parla per ell.

Ens recordava, en el seu escrit, dues dades claríssimes. En la primera venia a dir que l'expressió, la cara i les pors dels malalts que té i ha tingut davant seu no entenen de classes socials: tan sols volen curar-se. I en la segona ens recordava que mentre alguns dels seus pacients han superat la malaltia gràcies a la seva feina (ell no ho deia; ho dic jo), en canvi,  a d'altres (un d'ells el meu gran amic) tan sols els ha pogut acompanyar en el dur camí.

Llegint el seu escrit he vist clarament un exemple d'èxit. 

Tal com jo l'entenc, l'èxit és la realització, la consecució, d'allò que t'havies posat com a objectiu o repte; allò per al que havies lluitat.

Salvador, és evident que, si mires enrere, has aconseguit l'èxit.

L'èxit d'una vida plena dedicada (i amb bona 'nota") a allò que va ser i segueix sent la teva passió. 

Reconeixies també, com no pot ser d'altra manera, que el teu temps de dedicació a la teva vocació es va acabant i que et toca seguir formant a aquells que han d'agafar el teu relleu, de la mateixa manera que tu vas aprendre dels teus "mestres".

Per tot això, felicitats, Salvador.

Però després de llegir el seu text, reemprenia la formació i el següent punt era, casualitat o no, "els criteris de l'èxit".

Ens tocava reflexionar sobre com aconseguir que els nostres alumnes obtinguin l'èxit.

I, després de molt contrast d'opinions i molta reflexió, hem deslligat totalment l'èxit de la nota.

Jo ja ho tenia clar. L'èxit mai és objectiu, sinó subjectiu. L'èxit no necessita reconeixement extern; l'èxit és intern. És sentiment, és sensació. És introspecció. L'èxit és la satisfacció interna d'haver aconseguit allò que volies, d'allò que et vas proposar.

Per tant, queda clar,  Salvador, que tu has obtingut l'èxit.

Mentrestant, jo seguiré intentant ajudar les meves jugadores i els meus alumnes a aconseguir el seu èxit.

Però, abans els hauré d'ensenyar a no equivocar els objectius. Sense objectius clars i factibles, dins de la dificultat, no podem obtenir èxit.