Florència (2)

Ha arribat el dia.

Maleta feta. Tot apunt.

Sona el despertador. 6.20 del matí. Avui no costa llevar-se. Florencia ens espera.

Sento quelcom especial dins meu. I és que tinc moltes ganes de perdre'm pels seus carrers.

Li agradarà a la Míriam? Cumpliré les expectatives de les quatre parelles que ens acompanyen? O em faré pesat explicant coses sense interès?

Sortim de casa. 

La Miriam sap on anem, però no amb qui anem. 

Alguna sorpresa havia de mantenir…

Anem cap a Masnou. Hem quedat a les 7.30 amb en Marc i la Rosana. No té sentit tenir tants cotxes a l'aeroport.

Xerrem fins arribar. Complicitats.

Som els primers. Poc després arriben en Joan i l'Estitxu. 

Sorpresa!

La Míriam no s'ho esperava.

En Josep i la Raquel arriben més tard. Coses de ser de Barcelona…

Ara sí que s'han acabat les sorpreses. Ja som els 8. 

L'Oriol i la Roser són a Florència des de ahir.

Rebem una foto per whatsapp quan encara som a l'aeroport. L'Oriol està a Santa Croce. La seva passejada matinal.

Envejeta, però en 3 hores aterrarem allà.

Ens cridem a embarcar. Poc menys d'hora i mitja de vol. Tramvia des de l'aeroport, deixem maletes i a dinar.

No puc esperar el moment d'entrar a l'Acadèmia. Ens espera la majestuositat del David. Els agradarà? Els impactarà com a mi?

Tercera vegada que el veig i torno a rebre el mateix impacte. Entenc a Stendhal.

Ens hi estem més de mitja hora hipnotitzats. "Has vist la musculatura?"."I els dits?". "És immens?". "Quan va trigar a fer-lo?". Preguntes i més preguntes gaudint de la visió de l'escultura més famosa de la Història. Responc el que puc, mentre els explico anècdotes al voltant de l'obra. Canviem els angles de visió. Girem al voltant seu, seiem i l'admirem. S'ho mereix. 

M'hi hagués quedat més estona. Sempre em passa el mateix.

La primera "parada", un èxit.

Respiro alleujat. Els ha agradat molt.

Ara toca passejar. Goca impregnar-se dels aires florentins. 

La Míriam s'està convertint en una experta fotògrafa. Detalls i més detalls.

El Duomo, el Baptisteri, Orsanmichele… fins arribar a la Signoria. 

Pasejada xerrant i admirant, a parts iguals, tot el que veiem.

Terrasseta a la Signoria. 

Aperol. 

Divisió d'opinions. En general, no ens acaba de convèncer. 

Pago jo. El dinar l'ha pagat en Joan.

I és que l'Oriol, que està en tot, ens ha passat el tricount. Aplicació que calcula els saldos de cadascú i que t'estalvia el problema típic de repartiment de diners.

Sopem al restaurant al que havia anat amb els alumnes dos anys abans. Em fa il·lusió saludar l'amo. S'enrecorda de mi… 

Sopem bé, sense pretensions i cau el primer tiramisú. Faig trampes, ja sabia que el feien molt bo.

Baixem fins l'Arno i creuem el Ponte   Vecchio per arribar fins el Palau Pitti. Oltrarno. 

La Florència nocturna. 

També té el seu encant. 

Florència sempre té el seu encant.

Passejada fins l'hotel.

Cansats, però intueixo que contents.

Dissabte ens esperen més meravelles de la capital de la Toscana. S'ha de saborejar a poc a poc…

Seguirà.