Florència (3)

Obro els ulls. 

Estem a Florència. 

Sí, no ho he somiat.

A gaudir del dia!

Avui toca pujar a la Cúpula.

Quedem davant del Duomo.

De camí, li vaig explicant detallets de la "meva" Florència a la Míriam mentre prenem un cafè tot passejant.

Pujada dura, però val tant la pena…

Arribar a dalt i gaudir de Florència als teus peus és una sensació única. Intentes reconèixer els edificis més emblemàtics de la ciutat i prens consciència de les ments privilegiades que van fer possible aquesta meravella. 

Però, mentre puges i fas les teves aturadetes (dius que per admirar el que vas veient, però, en realitat, és que necessites descansar…), si tens un punt de curiositat, et preguntes quin geni és capaç de concebre, fa 600 anys, amb els mitjans de què disposaven, una obra d'aquestes dimensions. I és que sí, això és Florència, un bressol de genis…

Ens hi estem una estoneta. Foto amunt, foto avall. Tots volem immortalitzar el moment.

La baixada és més light, malgrat tinc alguns moments de claustrofòbia al coincidir els que pugen i els que baixen.

Què fem?

Baptisteri o Campanile?

Suggereixo el museu del Duomo. Demà ja farem el Campanile.

Els agrada.

Com em va passar a mi el primer cop, al.lucinen amb les portes del Baptisteri.

Els explico la seva història. Crec que els agrada. Ghiberti va fer dues obres mestres. La segona senes paraules.

Fins i tot el gran Michelangelo li va valorar. Des que ell ho va fer, les coneixem com " les Portes del Paradís".

Quan ja sortim , ens aturem a la sala dedicada a Michelangelo i les seves tres "Pietàs".

Precioses i tan diferents!

Passegem per fer gana i ens deixem aconsellar per l'Oriol. Trattoria al costat de S. Lorenzo.

Tot comença malament. No es han guardat la taula!!!!

L'Oriol indignat. Amb raó.

Però tot s'arregla, i la Marina, amb molta paciència, fa que tinguem un dinar inoblidable. 3 horetes gaudint d'un servei excel·lent (gràcies, Marina), d'un vi brutal i uns plats exquisits. Tertúlia i riures (que no faltin). Moments per recordar.

Migdiada? 

Siiii.

Quedem al cap de dues hores.

Ens espera Oltrarno i la posta de Sol des de la Piazza Michelangelo.

La Rambla.

Sí. Aquesta és la sensació que tenim quan arribem.

Quina gentada!!

Però les vistes són espectaculars.

Concurs de fotos i videos, com no pot ser d'altra manera.

Pugem fins a San Miniato al Monte. 

Ja està tancat, però tant se val. Passegem i xerrem. As usual.

"On sopem"

L'Oriol ens comenta que la Piazza davant de la basílica del Santo Spirito està plena de terrasses.

Ens hi acostem.

No hi ha gana, però no podem marxar sense una pizza. Cap meravella, però prou bona.

I la música? No comment!

20' a l'hotel. Alguns "derrotats", però ha valgut la pena…

Això s'acaba.

Última nit…

Seguirà