Florència (i 4)

Diumenge matí.

Últim dia.

Això s'acaba, apurem una miqueta abans de llevar-nos. 

Ahir vam caminar molt.

Maleta feta i cap al lloc de trobada.

Quina millor manera de començar el dia que admirant les Portes del Paradís?

Anem arribant tots, i entrem al Baptisteri.

Personalment no és de les coses que destacaria més de la ciutat, però els encanta la pintura de la cúpula.

Ens fem una foto molt xula amb el mòbil al terra…

Sortim satisfets i cap al Campanile.

Giotto, un altre gran de la ciutat tot i que no hi va néixer, n'és el "culpable".

Pugem cap amunt. Avui les cames pesen més. Però, quan arribem a dalt, tot canvia.

Vistes precioses, en especial la de la cúpula a tocar.

Sessió de fotos, com no podria faltar.

De baixada, ens acomiadem de l'Oriol i la Roser. Tenen el vol al migdia per enllaçar amb el que els portarà a Menorca.

La resta, passejadeta cap a Santa Croce tot "perdent-nos" pels carrerons florentins.

Passem per davant del Bargello. Exposició de Donatello. Friso per entrar, però no ho faig. No goso proposar-ho.

Després me n'arrepenteixo.

Arribem a la Piazza de Santa Croce. Els experts en Història de Florència diuen que aquesta piazza coincideix amb l'antic circ romà. 

Allà ens separem. Les dones, de compres (quina por…) i els homes, cerveseta. 

En Joan pregunta a "mister google" per un restaurant. Al cap d'una estona aixeca la vista somrient. "Ja el tinc". En Marc, en Josep i jo donem el ok.

Missatge de whatsapp: "A les 14h al restaurant". 

Enviem ubicació. Coses de la modernitat.

Tot passejant, creuem l'Arno pel pont més proper a Santa Croce i arribem al restaurant. Terrasseta encantadora a tocar del riu. 

Massa calor. Anem a dins. 

Arriben les dones. No s'han firat més del compte. 

Dinem. Molt bé, per cert. Tot i que un pèl car. Vam trobar a faltar la Marina…

No ens podem entretenir, ens esperen els Uffizi.

Anar a un museu de les dimensions dels Uffizi no és fàcil. Et perds.

Cal tenir molt present què vols veure.

I nosaltres ens volem aturar davant de les dues obres mestres de Botticelli.

Es para el temps. Em passa sempre que les veig. 

Mires els detalls i intentes imaginar el moment en què van ser pintades. "La muerte de Venus" de Lluis Racionero relata la relació d'amor platònic de l'artista acap a la seva model. Una història d'amor impossible que atormenta Botticelli.

Després de llegir la novel·la, mires el quadre amb uns altres ulls.

Fa dos anys, un alumne de 4t d'ESO no va poder evitar les llàgrimes observant el quadre.

L'entenc perfectament.

També ens impresionen algunes obres no tan conegudes de Michelangelo, Leonardo, Ghirlandaio o Rafael, entre d'altres.

Massa obres per "consumir" amb presses.

Sortim del museu per apurar les últimes hores en la capital de la Toscana.

Passegem i ens asseiem a fer un còctel. Últim brindis. Brindem per Florència i per aquests tres dies meravellosos que hem passat.

Maletes, tramvia i cap a l'aeroport.

Cansats, però contents.

No és fàcil anar 5 parelles i que tot flueixi.

Gràcies, amics, per fer-ho possible.

Malgrat no vaig tirar cap moneda per la boca del Porcellino, tornaré a Florència.

Quan estàs enamorat, mai no en tens prou. Vols seguir compartint.

I jo estic enamorat de Florència…