Reflexions d'estiu...

M'agrada observar.

Sé que no ho faig bé. 

Em perdo coses. 

Però, malgrat tot, m'agrada.

Ens costa tant aprendre de veritat…

De vegades, pensem que som l'hòstia i, no, estem lluny. 

Ens cal molt encara.

Aquest estiu he entrenat molt. 

Tinc clar que m'agrada. 

Tinc clar que m'hi vull dedicar mentre cregui que puc aportar coses. 

I crec que no ho faig malament del tot.

He tingut molts jugadors, moltes famílies, que han cregut que els podia ser útils en el creixement del jugador.

També és cert que penso molt diferent d'aquells que basen bona part del seu treball en el dribbling.

Sempre he pensat que el bàsquet és de 5 i que, per tant, la pilota ha de circular i, quan la tinc, he d'executar ràpid i he de triar bé.

A la vida passa el mateix. 

La "pilota circula". 

Jo no soc el rei del mambo. 

La gent viu amb mi. 

I tothom ha de tenir, i vol, la seva quota de protagonisme.

Si sempre tinc la pilota, la resta no juguen, no viuen…

Com ensenyar a viure així?

Difícil. Hi ha massa egos…

Seguiré insistint en el fet que guanyem tots perquè participem tots.

Antiquat? Potser.

I la cara de tots quan es guanya i tots han participat?

Com fer que tots se sentin importants?

Gran repte