A voltes amb una conversa de taula...

Ahir vaig tenir l'oportunitat de compartir dinar amb un càrrec important d'ERC i vaig fer-li una pregunta: què et sembla tota la situació política que es viu a Catalunya entre Junts i ERC?

M'interessava conèixer la resposta d'algú que toca i ha tocat poder i que hi era els dies especials del 2017 i molts anys abans.

Val a dir que va ser molt correcte i molt curós, però també molt clar, en la seva resposta. I també val a dir que jo vaig ser prou insistent a plantejar-li com jo ho veig i quins dubtes em passen sovint pel cap.

La conclusió de la conversa  (molt agradable i interessant) va ser la següent: ell era dels que creia que, en aquell moment, era impossible assolir la independència i que avui estem exactament en el mateix punt. 

O sigui que, segons ell, el que està fent avui ERC és el que toca fer.

Va estar totalment d'acord amb mi quan li vaig plantejar la meva indignació i perplexitat quan no he escoltat amb claredat aquells líders del seu partit explicant, clarament, els canvis en les seves declaracions (perquè, pel que em va dir, molts d'ells no han canviat en la seva forma de pensar).

I em va parlar de com de poc toquen de peus a terra els que pensen que és possible la independència…independentisme màgic?

Sabeu quina és, sota el meu punt de vista, la realitat?

Que, a les properes eleccions,

estaran per sobre dels altres partits independentistes, però per sota del PSC. I això em fa pensar que, en realitat, la independència no és possible perquè els catalans no la volem. 

Si realment es vol canviar aquesta tendència cal que surti un grup de líders, que tinguin credibilitat (això és bàsic), per tal que els catalans (tots) puguem escoltar dues coses: com seria, des de tots els punts de vista,

una Catalunya independent i quines són les accions que s'han de fer (amb costos inclosos) per tal d'assolir-la. Llavors els que, de veritat, volen la independència tinguin clar on som. 

Si no és així, la gent, majoritàriament, dirà aquella frase tan coneguda de "més val mal conegut que bo per conèixer".

La pregunta que em faig sovint és si existeixen aquests líders i existeix prou gent per seguir-los.