I ara què...
Fa uns quants anys que penso que estem en un moment molt especial en la política, no sé si només espanyola o es pot més extensiu a d'altres indrets.
Van aparèixer Podemos i Ciutadans per trencar amb la política tradicional.
Posteriorment es va desenvolupar un moviment independentista a Catalunya en què semblava que s'aparcaven les tradicions dels partits polítics i, finalment, ha aparegut un partit trencador com és Vox...
Però ahir es va obrir un altre front que també ho sacseja tot. Després de la decisió de Junts de sortir del Govern, és especialment interessant escoltar els polítics i els analistes.
De ben segur que són experts, per suposat molt més que jo, i saben de què parlen.
Però, després de mirar de situar-me en la realitat actual, intentaré fer un anàlisi de persona "normal i corrent" que mai ha estat en moviments polítics.
Crec que estem davant d'un trencament del que han estat els partits polítics tradicionals, o sigui de la política tal com s'ha desenvolupat els últims 60 o 70 anys. I vaig més enllà, crec que en uns pocs anys estarem davant d'un trencament de les realitats dels Estats actuals.
Intueixo, com he dit, que estem davant d'una nova època en què la política agafarà unes noves dimensions.
Les xarxes socials estan prenent molt protagonisme (no sempre positiu) i això ho fa trontollar tot.
Fins fa dos dies era impensable que un espai en certa manera postconvergent decidís sortir del Govern perquè s'estaven incomplint uns pactes. Abans privava el fet d'estar dins d'on es remena el bacallà.
Alguna cosa està canviant.
No sé on ens portarà, però, com a ciutadà espectador, em semblava increïble que un partit independentista, votat per ciutadans independentistes, acceptés la línia de govern que afavoria la governança del partit que mana en l'àmbit estatal i que està en contra de la teva independència, a canvi de res o de ben poc.
Se'm dirà que soc una mica innocent perquè priven les "cadires", però estic analitzant una situació des del punt de vista d'algú que ni té ni depèn d'una "cadira".
Per això aplaudeixo la sortida del govern per part de Junts perquè em sembla trencar amb el passat i mirar al futur.
No sabem que ens depararà aquest futur, però estic cansat de veure pactes i decisions per tapar forats momentanis, però que, en realitat, no canvien res substancial. Aquell famós "pan para hoy, hambre para mañana"...
Si, realment, els partits polítics volen tenir credibilitat han de començar a canviar el seu paradigma. En un món com el d'avui en què les informacions i les opinions es fan virals de seguida, cal tenir una mica de coherència entre el que es diu i el que es fa.
Seguiré expectant els nous esdeveniments que s'aniran produint.
Tot plegat molt interessant.
Primer dir que som de Mallorca, per tan el meu punt de vista és de una certa distància, i segueix la política de Catalunya pels mitjans de comunicació públics de Catalunya. La meva impressió és que el què es manté són els partits polítics tradicionals (a Catalunya, Illes Balears i Europa), Ciutadans està en vies d'extinció, Podemos ha esdevingut un partit tradicional, El PP es fa amb en bona part de l'electorat de VOX i Ciutadans, i el PSC es revitalitza. En quan a Junts no ha pres aquesta decisió pel seu caràcter independentista, ho fa per descavalcar ERC de la presidència del Govern (no som d'ERC), des del primer moment no va acceptar que ERC els avances electoralment i ha arribat fins on ha arribat, ara si ERC pacta amb PSC i Comuns pensaran que han conseguit el seu objectiu, però ja t'anunció que ara la implosió ara serà dins Junts, el seu desgovern i desorientació serà descomunal. un seguidor teu.
ResponEliminaGràcies pel feedback. Vull pensar que dins de Junts hauran fet una anàlisi de futur i no de passat. Si encertes en la teva opinió, llavors l'equivocat soc jo, perquè hauran faltat a allò que van dir que volien ser. Dit això, estic plenament d'acord amb tu que dins de Junts, com no pot ser d'altra manera, hi haurà una sacsejada forta.
ResponEliminaLa Història ens ensenya que qualsevol canvi important arriba a partir de sacsejades que, en el moment en què succeeixen, no les entèn gairebé ningú.
Veurem en què queda tot i cap on s'avança. Tot plegat apassionant