L'ànima...
Per què fem les coses?
Per què treballem en el que treballem?
Per què dediquem temps a determinades activitats?
Per ocupar el temps?
Per guanyar diners?
Per necessitat?
O potser perquè ens omple…
Potser perquè hi trobem un sentit…
Qui marca allò que fem?
El cap o l'ànima?
Si només ho marca el cap, penso que, al final, perd el sentit. Tot s'acaba fent sense que se t'iluminin els ulls. Tot es torna material i perd el seu encant.
Arribar a pista o a classe i observar com aquell jugador o aquell alumne capta l'essència d'allò que vols transmetre i ho entén, ho corregeix i acaba aprenent-ho per portar-ho a la pràctica, és una sensació indescriptible.
Fa uns dies vaig penjar un missatge que feia referència a un partit de les meves ex jugadores. Un partit que resumia aquesta sensació de plaer, de satisfacció, pel fet de veure reflectit allò que has treballat al llarg de dos anys.
Ahir rebia un missatge d'una ex alumna orgullosa del seu treball de recerca. Me'n volia fer partícep…
Satisfacció…difícil d'explicar.
Malauradament no sempre és així. No tothom pensa el mateix i és lícit. De fet, és llei de vida.
Al final, pel camí et vas trobant persones amb qui congenies i d'altres amb qui no connectes.
I és el moment de fer una reflexió..
Toca deixar-ho?
Potser sí. O potser no.
De què depèn,
Senzill.
De l'ànima.
De mirar-te dins i valorar si encara pots aportar o no…
Et segueix omplint allò que fas?
Veure l'Aito entrenant el Girona fa que la il·lusió prengui un sentit…
L'edat no ho marca tot.
L'ànima i la introspecció, sí.
Seguir.
ResponEliminaBona reflexió .🤗
ResponEliminaGràcies. Aturar-nos és important. Ho deia la Susanna Tamaro en aquell extraordonari llibre....ves on et porti el cor. Aturar-se i escoltar-lo...i dezprés decidir
EliminaEt sona ?Si tornés a tenir l'oportunitat de triar, crec que tornaria a encaminar la meva vida de la mateixa manera.
ResponEliminaSí. Em sona i ho tornaria fer. No en tinc cap dubte.
EliminaLa qùestiò ara és si em veig amb força de continuar.
No conec gaires entrenadors que hagin estat 40 anys seguits entrenant...
Em queden forces i il.lusió?
Puc aportar, encara, coses?
Aquest és el gran dubte ara mateix.
L'ànima podrà concèncer el cap o el cap convençarà l'ànima?
Esperen que guanyi l’ anima
ResponEliminaTan de bo...
EliminaCasi siempre son más las jugadoras/es alumnos/as personas en general con las que que congeniamos a lo largo de la vida que con las que no , pero curioso es, que nos afecta mucho más las que no, queremos saber el porqué, cuando cometí el error, etc. Pero no nos paramos a pensar que posiblemente no sea culpa nuestra, pero solo nos pasa a personas con un alto grado de exigencia personal, a veces demasiado , creo que esto no nos ha de desviar de nuestro camino que es formar con nuestra experiencia y profesionalidad a los que si nos quieren y apoyan.
ResponEliminaUn abrazo y espero encuentres el camino de retorno.
Totalmente de acuerdo.
EliminaGràcies per la reflexió. Hi estic plenament d'acord.
EliminaEl problema no esdevé en el que un sent o pensa. El problema radica en com afecta al grup.
Quan un equip desvia la seva atenció del que és l'objectiu principal és quan l'equip deixa de funcionar. L'equip es dispersa perquè no focalitza.
Llavors el líder ha de trobar la solució. Si la troba, el problema deixa d'existir. Si no la troba, el problema es manté i creix
Aquest és el punt de reflexió important: serà capaç l'equip de trobar la manera? Será el líder capaç de trobar la solució?
Aquí estem...
Sin duda juntos lo encontrarán.
EliminaL’ ahir es historia el dema un misteri el que compre es el moment. 💪🏼💪🏼
ResponEliminaGran!!!!
EliminaNo es difícil de entender las vicisitudes que portan muchas veces al alma a cuestionarse que es correcto o incorrecto. Por supuesto que en incontables ocasiones el trabajo realizado por uno mismo suscita controversia, polémica, o animadversión. Al mismo tiempo, ese mismo trabajo, suscita en otras personas admiración, reconocimiento y empatía.
ResponEliminaComo muy bien dice, es ley de vida, y como algo consustancial al trabajo hay que aceptarlo.
Una persona que ha estado 40 años dedicándose a los demás, no puede dejar de sentir esa chispa en el alma de motu propio. Es una lástima, pero las críticas hacia nuestra labor, negativas o destructivas, hacen mucha más mella que las positivas.
Pero yo le pregunto: ¿Qué pasa con todos esos alumnos, o con todas esas deportistas que ansían mejorar en su formación vital junto a usted? ¿Qué pasa con todos aquellos padres o tutores responsables de la formación de esas personas que confían plenamente en su trabajo? ¿No vale la pena seguir dándolo todo hasta que realmente el alma se sienta agotada por si, y no por otros?
Confiamos plenamente en Vd. Muchos/as adolescentes le siguen necesitando. No les defraude.
👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
EliminaBuuuf.
EliminaMaques paraules.
Crec que ho he respost en la intervenció anterior.
De tota manera, s'ha establert un diàleg interessant i enriquidor que sempre suma.
Esperem que segueixis i amb la il.lusió de sempre , hi ha jugadores que creuen en tú i et NECESSITEN.
ResponEliminaQuè et diu el cap? Què et diu l'ànima? Què et diu el COR?
L'orgull que se sent quan les coses surten amb la gent que creu amb tú és indescriptible.
Ho sé. D'aquí el debat intern...
EliminaGràcies pel feedback
Jo crec que deixant a banda cap,ànima i cor cal mirar la motivació. Si comences amb moltes ganes però poc a poc per factors externs que no tenen ni idea t'acaben afectant vas perdent aquesta motivació. Llavors ,si que hi ha jugadores que et poden necessitar però.....sacrifico les meves hores en familia, amb els meus fills que si que els puc apotar molt per persones externes que no valoren la meva dedicació?la meva experiència?persones que es tanquen en banda perquè viuen en un altre món i tenen la ment ben tancada.....aquí cal posar en una balança i prioritzar...
ResponEliminaYou're right.
EliminaEl debat intern va per aquí.
La motivació és gran, els entrebancs són importants (gestionables? No ho sé), però hi ha un altre element: el compromís. Intento educar les meves filles en el compromís. Si jo trenco el compromís on queden els valors que vull transmetre?
Per tant, el concepte s'acaba resumint en: és bo per a l'equip que jo segueixi?
Doncs tu mateix t'has contestat , tu tens motivació i estàs fomentant els valors a les teves filles amb el compromís per tant ja ho tens dilema tancat, SEGUIR..no hi ha més debat. Pel que dius de l'equip si és bo que segueixis...no serà més difícil per elles canviar d'entrenador ? Així que ja ho tens solucionat: A seguir
EliminaSi fos tan fàcil...
EliminaSi
ResponElimina