Actualitat...

Fa temps que no escric de política, però avui em ve de gust.

Escolto des del govern espanyol que Catalunya està molt millor que el 2018.

Escolto des de sectors independistas catalans que s'està avançant en el bon camí, mentre que altres sectors diuen el contrari.

Hi ha qui diu que anem directes a un autonomisme tranquil com el del "peix al cove".

Segurament hi ha un sector important de la població al que ja li està bé.

Però, mentre passa això, es van reformant lleis que no tinc clar a qui, i a qui no, beneficien.

Hi ha un altre punt que em té francament preocupat: la molta dependència entre els tres poders amb l'agravant que el que sembla que porta la iniciativa és el poder judicial. Si Montesquieu, Voltaire i Rousseau aixequessin el cap...

La separació de poders és la clau d una societat democràtica.

I, per tant, els polítics que escollim tenen l'obligació de preservar-la i de solucionar els problemes de la població.

Això, avui, no està passant. 

Tinc la sensació que tan sols solucionen allò que a ells els interessa.

Veig amb perplexitat i preocupació el lligam claríssim entre els tres poders.

I sento que anem posant jutges que, ens assegurem que, vetllaran per la nostra ideologia.

Això em sembla molt perillós perquè no ajuda un país a avançar.

Tinc la sensació que anem cap enrere de manera preocupant.

La Història d'Espanya ens ensenya que les dretes han dominat sempre el país. Crec que mai s'ha fet una reforma clara del país per tal que es modernitzi.

I crec que mai es farà perquè no interessa.

A part de l'exemple claríssim que acabo de posar sobre la taula, tenim el tema de la llengua catalana amb la demagogia amb què s'està tractant.

Agradi o no, diguin el que diguin els que tenen altaveus, la llengua catalana està ferida de mort. Ho veig cada dia a tots els àmbits en què em moc.

Davant d'aquestes, sota el meu punt de vista, clares evidències, s'ha de fer alguna cosa.

Però, què?

Espanya se seguirà movent exactament igual que ho ha fet fins ara. I em sembla lògic i raonable.  Per què hauria de canviar si ja els va bé com es desenvolupa tot?

Sí, ara s'estan barallant entre ells, però ho fan perquè no hi ha rival extern. Ha desaparegut. Estan en la baralla dels últims 200 anys. És un lluita que gairebé sempre guanya la dreta. El seu altaveu és molt potent perquè parla de por.

La conclusió a la que arribo és molt senzilla i la faig en forma de preguntes: Ens està bé allò que veiem? Ja en tenim prou amb les negociacions entre el govern espanyol i el català que no tenen, de cap manera, el suport de la dreta ni de bona part dels catalans?

Què passarà quan manin les dretes?

Em sembla evident que les lleis es canviaran i tornarem enrere.

Però hi ha una pregunta inquietant, què pensa de tot plegat la cúpula d'ERC quan, des del govern de Madrid se li està dient, per activa i per passiva, que mai hi haurà un referèndum?

Potser, i només potser, la "tranquilitat" que hi ha a Catalunya ve motivada per un factor doble: la por i la inutilitat dels polítics catalans.

Jo tinc molt clar quina és l'única solució per tal de mirar al futur…