Fer equip

 "El que no et destrueix, et fa més fort". 

No sé de qui és aquesta frase. Ni tan sols sé si és exactament així. Però, el cert, és que, després d'aquest cap de setmana, com mínim per a mi, aquesta frase adquireix un significat especial. 

Hem tingut dos partits, un amb cada equip, amb dues realitats diferents. Un, intranscendent a nivell de resultat, però importantíssim a nivell mental, i l'altre, que era gairebé imprescindible guanyar.

Vam guanyar els dos i això ens permet un mes i mig de treball per encarar la segona part de la competició en millors condicions.

Dos equips, dues realitats.

Un d'ells dins d'una aparent tranquil·litat.

L'altre tot el contrari. 

Ha patit una successió de terratrèmols que l'han fet trontollar i han estat a punt de destruir-lo.

Després de tants anys entrenant, crec que no m'equivoco si dic que mai li havien passat tantes coses negatives a un equip dirigit per mi. I també puc dir, sens dubte, que mai havia reflexionat tant sobre tot el que envolta l'equip.

Tan sols hi ha una manera de canviar les coses negatives, i és sent-ne conscient. 

I, per fer això, toca fer una aturadeta i fer-ne un anàlisi.

Sovint, focalitzem els pensaments en allò que fa malament l'altre i, simplement, ens hi retroalimentem per tenir la tranquilitat que nosaltres fem el que toca. 

I segur que tenim raó, o part de raó, i que l'altre actua, o ha actuat, de forma incorrecta.

Això ens consola, però no soluciona el problema, la realitat.

Per tant, només queda mirar dins i veure què has de fer diferent tu.

Gens fàcil. Tots tenim els nostres tics.

Però, dins d'aquesta manera de ser que ens defineix i que ens ha portat a ser on som, es fa evident que s'ha de fer alguna cosa diferent.

Ha estat un camí dur i, de ben segur, que seguirà sense satisfer plenament tothom, però crec que estem canviant aquella realitat que ens feia mal.

Gestionar un grup no és gens fàcil. Personalitats i egos molt diferents; objectius més o menys ambiciosos; talents prou desiguals…

Els has de "sacsejar" i fer funcionar malgrat els inputs externs, positius o negatius, que reben. 

Aquesta és la gran diferencia entre un grup i un equip: l'objectiu comú. És a dir, allò que et motiva a seguir, allò que et fa mirar al ulls el teu company per saber en què el pots reforçar i recolzar i allò en què l'has de felicitar o corregir.

Aquesta és la gran tasca que tenim entre mans els entrenadors: aconseguir que els nostres jugadors mirin cap endavant amb el mateix objectiu, però sense deixar de mirar-se uns als altres per anar junts i, també, ensenyant-los a mirar dins seu per trobar la part bàsica del funcionament d'un equip: "què he d'aportar, què puc aportar, què vull aportar al meu equip".

En això estem ara mateix…

Per sort, sempre tens qui t'ajuda i et recolza en els moments difícils.

Van per ells i elles aquestes paraules. De ben segur que sense el seu recolzament i escalf no estaria veient les coses d'aquesta manera. Mil gràcies a tots!!