Love actually
S'acosta Nadal, i ahir vaig tornar a veure "Love Actually".
Tot va ser a arrel d'una tertúlia al Via Lliure" de Rac 1 en què en van parlar.
Feia temps que no la veia i no la recordava del tot.
No soc cap entès en cinema, però crec que és una pel.lícula ben construida.
No és simplement una comèdia, sinó que, si t'hi fixes bé, és una radiografia de la vida mateixa.
Diferents personatges amb les seves realitats, amb les seves prioritats, amb les seves mancances, però, també, amb les seves virtuts i amb les seves il·lusions i incoherències.
Diferents maneres de viure i concebre allò que, de vegades, anomenem, malament, amor.
Frustracions, alegries i inconsistències, al costat de superficialitat i profunditat.
Tot s'hi val. Cadascú valora l'amor com vol i pot.
Sovint en som esclaus, sovint en gaudim i sovint ens fa patir.
Potser, de vegades, també el traim.
El confonem amb enamorament? Probablement.
Quan es perd la guspira, el deixem morir?
O seguim lluitant per recuperar allò que un dia ho enlloernava tot?
El fem monòton, rutinari o repetitiu?
O el mantenim encès i viu?
El sabem cultivar o l'abandonem?
Preguntes amb les seves respostes, gens fàcils, sovint.
Cada moment té la seva realitat i cada persona, la seva.
Arribar a casa, trobar-hi caliu, un somriure i una mirada plens de complicitat no té preu… una sinergia que, quan es combina amb passió, no es mesura amb paraules.
En definitiva, sentir que hi ha un camí a seguir ben acompanyat no és banal.
Love actually…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada