Ubuntu

Despertar-se aviat és una benedicció. Vol dir temps per a tu. 

Temps per, entre altres coses, visitar les xarxes i reflexionar.

Massa cops passes de llarg. 

Hi ha molt mala educació i poc aprofundiment. No en treus res de perdre-hi el temps.

Però, de vegades, et trobes alguna sorpresa que et fa aturar…

Avui ha estat una anècdota a twiter al voltant d'una paraula: UBUNTU.

El fil de twitter explicava el concepte des de la idea de "jo soc perquè som tots". M'ha agradat…

Millor dit, m'ha semblat preciòs. 

Tu, sense la resta, no ets res; tu ets perquè la resta existeix.

D'entrada he pensat que no l'havia sentit mai, o no n'era conscient. Després he recordat que l'havia vist en un documental en què Glen Rivers explicava com havia aplicat el concepte als Boston Celtics de la NBA …

Immediatament he enviat l'enllaç a les meves jugadores… 

Fa unes setmanes vaig escriure un article en què em queixava de l'aplicació de la Federació de bàsquet en què surten els minuts i els punts de cada jugadora a partir dels 12 anys. El sentit de la meva crítica era que potencia egos i separa l'equip. Soc conscient que no va agradar tothom. 

Al reflexionar sobre UBUNTU, em reafirmo en allò que deia. Tot el que colabori a crear diferenciacions innecessàries dins d'un equip fomenta el trencament de la unió del grup, i, per tant, l'objectiu global de l'equip queda eclipsat pels objectius parcials de cada jugador.

N'hem parlat amb les jugadores posant com exemple quan un jugador vol parlar amb l'entrenador. Acostuma a ser perquè no està content perquè juga poc o perquè no li surten les coses com ell voldria.

Hem reflexionat sobre com seria de diferent si el jugador plantegés a l'entrenador la següent pregunta: "què necessita (què espera) l'equip de mi? Què li puc aportar?"

Partint de UBUNTU, es fa evident que "jo no seré sense el meu equip" i, per tant, jo he de colaborar a aconseguir que el meu equip "existeixi" en la seva millor versió. Ell em necessita a mi igual que jo el necessito a ell.

Em queda feina per fer…