Angola (10)

He dormit bé.

Quan em desperto, 6 del matí, faig la meva sessió d'anglès. Ja fa més de 4 anys que mantinc l'hàbit. 

Tinc la sensació que no aprenc prou. L'única solució és practicar. I no ho faig.

Però, tant se val, seguiré amb la meva rutina fins que em decideixi a parlar-lo.

45' després, toca preparar el partit d'avui.

Vaig demanar fer un partit amb la finalitat de veure les jugadores que he vist menys.

M'ofereixen jugar contra la selecció masculina U16 que juga d'aquí a 10 dies la seva Copa d'Àfrica.

He convocat 13 jugadores.

Les repartiré en quintets que jugaran 5' seguits.

Feina feta.

No cal preparar res més.

Es tracta de veure-les jugar, competir, reaccionar…

La primera part l'hem competit molt bé. A la segona ens han passat per sobre . Quan han decidit que jugaven físic, no hem pogut competir.

Normal. 

Durant el partit he anat comentant amb la resta de l'staff les meves sensacions.

He pogut corregir aspectes concrets a algunes jugadores.

Demà hem de fer el primer tall.

Hem d'anar amb un màxim de 20 jugadores a la concentració de Benguela, i ara mateix som 22.

Ho tenim bastant clar, però demà hem de donar una altra oportunitat.

Avui, però, aquesta no és la nostra màxima preocupació. Tenim dos fronts oberts amb dues de les jugadores més importants i demà els hem de resoldre.

Torno a "casa meva". L'hotel Continental s'ha convertit en la meva "solitària" llar. Dimarts tot canviarà...

Relax fins les 18h i després toca preparar els entrenaments de demà.

Estar a l'hotel sol i treballant fa que determinats pensaments et vinguin al cap i, mentre estic fent feina em ve una idea sobre la que vaig reflexionar fa unes setmanes i que és inherent a l'ésser humà: La "gana" per créixer, la gana de millorar la gana per compartir.

Quan vaig entrenar el Cadí la Seu (temporada 2004-2005), en una de les temporades de les que guardo un record més potent, vaig agafar el costum d'iniciar cada setmana d'entrenament amb una frase o un pensament que donava per escrit a cada jugadora. Això va crear un vincle molt especial dins de l'equip que va ajudar, sens dubre, a que l'equip pugés, contra tot pronòstic a Lliga 1. 

He decidit fer el mateix aquí i, ahir, vaig compartir amb les jugadores, abans de l'entrenament de la tarda, un text escrit ahir mateix. La idea em va sorgir d'un article anomenat "Ubuntu" que vaig publicar el 7 de desembre al meu blog. Ubuntu és un concepte que va aparèixer a la Sud Àfrica de l'Apartheid i que té com a filosofia una idea molt senzilla, però molt potent: "jo soc perquè som tots.  Tu, sense la resta, no ets res; tu ets perquè la resta existeix". És a dir, junts som més poderosos perquè ens ajudem.

Glen "Doc" Rivers va desenvolupar el concepte als seus Boston Celtics, campions de la NBA el 2008. Hi ha  un molt bon documental de Netflix en què ho explica.

I et preguntaràs a què ve això.

Doncs molt senzill. Els professors, entrenadors i pares ens dediquem amb més o menys encert a intentar "alimentar" els nostres alumnes, jugadors i fills per tal que facin el seu camí de la millor manera possible.

I, sovint, un text, una frase, una pel.lícula o una reflexió poden ajudar. 

Sempre és útil?

Doncs, clarament, no.

Potser perquè, a part que no sempre els sabem donar un bon "aliment", no és menys cert que hi ha qui no vol "menjar". I avui ho he pogut comprovar…

Que n'és de difícil cambiar hàbits. I quan els hàbits són nocius per al grup…

Idea clara: l'equip sempre està per davant de les individualitats.

No sé si demà ho podrem resoldre.