Angola (19)

Avui he tingut una resposta a un tuit que m'ha fet pensar. És el que té estar lluny de casa…

Tens temps, entre d'altres coses, per pensar. I avui ho he fet sobre la modernització de les comunicacions.

I és que això de les xarxes és un contrasentit interessant.

D'una banda deshumanitzen perquè fan perdre la naturalitat del "face to face" en què pots percebre el to del missatge i l'expressió de qui et parla, al mateix temps que aprens a valorar com tu t'expresses i t'enfrontes a les emocions,  tant si són tristes o conflictives com si són d'un caire més positiu.

Veig sovint, i malauradament també ho faig més del que ho hauria de fer, com molts ens amaguem darrera d'elles. Canviem una trucada o una trobada cara cara per un missatge, un audio de whatsapp o una opinió a twitter, i així ens sentim "protegits".

Això és el que acaba deshumanitzant…

Però també tenen la seva part positiva, i jo l'estic gaudint totalment.

Les xarxes em permeten sentir-me "a prop" de la meva gent malgrat ser a 9000 km de distància. Internet em permet aquest "miracle" a cost zero. No em puc imaginar aquest mes i mig sense utilitzar whatsapp per comunicar-me ja sigui escrivint, parlant o amb videotrucades. 

Però encara hi ha un altre vessant més interessant. Em permet arribar a persones que no conec (o que potser conec, però amb qui no em podria comunicar) i que interactua amb mi a través de facebook, instagram, twitter o del meu blog. 

Aquesta intercomunicació, aquest sentir-me llegit o escoltat mentre estic en una realitat tan distant, és quelcom que no es pot expressar en paraules.

Em fa especial il·lusió escriure cada dia perquè és un parèntesi "emocionant" i "emocional" que trenca la rutina de responsabilitat i d'un punt de estrés (segur que envejat per alguns) que visc en el meu dia a dia dirigint aquest grup de noies que, poca broma, representen tot un país.

Per tant, gràcies per llegir-me i "acompanyar-me" en aquesta aventura.

Comentaris

  1. Jordi Mauri11 de juliol del 2023, a les 14:31

    Gràcies per escriure i per compartida vida en estat pur.
    Unes "vacances" peculiars les teves aquest estiu amic Villà!

    Seguirem llegint el dia a dia del seleccionador angoleny!
    Et llegia a 1a hora del matí però ara he vist que ho penjades a les 23.30 hora nostra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà11 de juliol del 2023, a les 14:52

      Depèn del dia i de la feina... No sempre puc triar l'hora en què escric. Gràcies per llegir-me i "acompanyar-me" en aquest camí❤️🏀

      Elimina
  2. Anònim11 de juliol del 2023, a les 15:10

    Gràcies per deixar nos lleguir ho. No paris!!!. I viu cada instant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà11 de juliol del 2023, a les 23:26

      Gràcies a tu per llegir-me. Visc cada instant, treballo molt, però també tinc temps d'anar acabant el meu llibre...a veure si el tinc llest a final d'estiu

      Elimina
  3. Oriol Villà12 de juliol del 2023, a les 6:32

    Jo també estic obrint els ulls a noves realitats. Mai és tard per fer-ho

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

40 anys després...

40 anys. 40 cursos. Un munt de records i un munt de companys.  Un munt de vivències i aprenentatges.  Un munt d’alegries i de tristeses. Més de 1000 alumnes. Es diu aviat… Recordo perfectament aquell 15 de setembre de 1983 pujant les escales del IE Sant Jordi.  Eren les 8.50h.  La nit abans m’havia trucat la Mercè. Necessitaven un professor d’Educació Física.  Vaig entrar el despatx del Sr. Tufet i 15 minuts després era professor…i fins avui. Pel camí, molts anys al Sant Jordi i al meu Safa, per tancar la meva particular passejada pel món de l’educació al Pino. Sí.  Ja han passat 40 cursos i és el moment de dir adéu. Amb un doble sentiment.  D’una banda, el cor encongit perquè deixo enrere el que ha estat la meva vocació al llarg d’aquests 40 anys: l’educació. Aquell que no s’hi ha dedicat mai no pot imaginar tot el batibull de sentiments que es barregen dins del cap d’un educador. Hi conviuen la passió i l’esgotament, l’esperança i la frustració,...p...
Més informació

Un mes de jubilat...

Ja fa un mes que em vaig jubilar. Prematurament. Encara no em tocava. Però, tristament, ja no em sentia bé treballant en el que ha estat una de les meves passions al llarg de 40 anys. Vaig fer “números” -expressió que tota la vida havia sentit al meu pare- i vaig decidir que, tot i perdre diners, em compensava mentalment. Dit i fet. He de dir, i m’ho recordava fa poc un antic company de classe, que, des de petit, havia tingut la idea que un jubilat era aquella persona gran que seia al banc de la plaça, ”anava a veure obres” i tenia cura dels nets quan els fills no “arribaven”. És una evidència que els temps han anat canviant i, avui en dia, una persona de 65 anys ja no és una persona gran i els estereotips han variat substancialment. I ara, de cop, et trobes amb una nova realitat: has de gestionar el temps. I és que el món laboral literalment te’l “roba”. “Què faràs ara?” “T'avorriràs”.  Després de 4 setmanes completes -i ho deia recentment en un tuit-, no només no m’avorreixo, sin...
Més informació

Carta oberta a Lamine Yamal

Benvolgut Lamine, Evidentment no ens coneixem, tot i que he estat un bon grapat d’anys entrenant molt a prop del teu lloc d'origen, el qual,  orgullosament, fas sempre present. Fa un any i mig no sabia qui eres. De fet, no era capaç ni de retenir el teu nom. Va ser al final de la temporada passada, i durant l'estiu amb la selecció espanyola, que vaig començar a saber que eres un bon jugador. Aquesta temporada t’has disparat i, a mesura que anaven avançant els mesos, has anat creixent de forma exponencial. Mica en mica hem anat sabent de tu, dels teus orígens i de la teva evolució a la Masia, i ens ha captivat tot allò que coneixem. Gens fàcil ser fidel a un barri del que no es parla excessivament bé i, al mateix temps, ser capaç de desenvolupar de manera seriosa una dinàmica d’entrenament que exigeix constància, disciplina i esforç… en definitiva, dedicació i compromís. Cert que tens un talent tècnic, tàctic i físic que t’ha facilitat aquest ràpid ascens, però no és menys cert ...
Més informació