Angola (26)

Avui el dia ha començat amb un punt d'estrés.

Tenia dos fronts oberts a solucionar des de la distància, i urgents tots dos.

D'una banda, havia de solucionar la meva convocatòria a la mesa electoral. Ahir a la tarda, la Míriam (sort en tinc d'ella❤️) em va aconseguir l'adreça de correu de la Junta Electoral de la meva zona i aquest matí he enviat correu amb un document de la Federació Angolesa acreditant que estic aquí. Espero que serveixi!

Però, aquí no s'acaba tot. Divendres al matí, des de la FAB (Federació d'Angola) em van comunicar que necessito una acreditació de la FIBA per poder seure a la banqueta al Campionat. I que la necessito amb data màxima de 20 de juliol.😱

Ja em veus, entre divendres i ahir, removent cel i terra perquè no en tinc ni idea de com puc aconseguir aquesta acreditació. La Federació Catalana em va fer cinc cèntims del que havia de fer.

Ahir tarda, vaig enviar documentació a la Federació Espanyola; avui, he parlat amb el president de l'Associació Espanyola d'Entrenadors; i he enviat un altre correu.

Sort en tinc dels contactes. 

És el que té d'avantatge portar 40 anys entrenant.

Després de tan estrés matutí, i gairebé sense esmorzar, surto de l'hotel per pujar a l'autobús que ens porta al pavelló. Un parell de nens se m'acosten (sempre hi ha un munt de nens quan sortim de l'hotel) i un d'ells em diu somrient que me l'emporti a Espanya, que serà un molt bon jugador. 

Somric. 

Deu tenir 9 o 10 anys. 

Pujo a l'autobús i es segueix dirigint a mi des del carrer. 

Arrenquem. 

Segueixen, mig corrent, l'autobus pel carrer. 

M'adono que corre coix. 

Me'l miro bé. Veig que no va coix. Simplement és que va amb xancletes i una la té mig trencada.

Em segueix saludant des del carrer.

Me'l segueixo mirant i la roba està mig esguinzada. No deixa dcfx saludant i segueix somrient.

No sé quina cara fer…

Avui només tenim un entrenament. Ens toca tarda de descans.

N'he sortit molt content perquè ja he vist detalls de progressió evidents, i això és força positiu. Tinc la sensació que l'equip cada dia està més còmode a pista i això és indispensable si volem integrar la inexperiència de les joves amb el saber estar a pista de les veteranes.

Durant la sessió, ja he vist algun somriure de complicitat de la capi amb algunes accions de les més joves.  

Good news…

En acabar l'entrenament, bany de gel al mateix pavelló. Hem de cuidar-les i hem de cuidar el seu cos, que, al cap i a la fi, és la seva eina de treball.

Autobús i a l'hotel. Merescut descans.

Per a elles… i per a mi.

Temps, a la tarda, per fer una pausa i analitzar on som i què ens falta.

Queden 8 entrenaments i hem d'afinar molt.

Tot el que puguem necessitar, ho hem de tenir preparat.

Tenim prevista reunió individual, a partir de les 20h, amb aquelles jugadores amb qui no vam parlar ahir. Cal seguir explicant-los tot allò que considerem important.

Una tarda, però, dona per molt i, al marge de la feina de preparació, he fet dues coses de caire totalment diferent.

D'entrada amb la Fify, un tresor de delegada, hem anat a arreglar la roba oficial que m'han donat de cara a la competició. Li havien parlat d'un taller en què ho fan. 

Està dins del mercat de Benguela, a prop de l'hotel. 

En hi arribem. 

Pugem les escales (sense comentaris) i entrem al mercat. No és de menjar. Paradetes una mica de tot. Entrem al taller, una habitació d'uns 10 metres quadrats que sembla el "camarote de los hermanos Marx" (la vaig veure en castellà ja fa molts anys😉). 

Em prenen mesures. 

En total s'han d'arreglat 7 peces de roba. El preu total d'arreglar les 8 peces és de 8000 kwanzas (uns 8 euros).

Sortint d'allà, m'acompanya a comprar alguna coseta per a les meves nenes. I apareix la paraula "moto".

Sí. Hem d'anar a la platja que és on hi ha les paradetes i queda massa lluny (no vol caminar).

De cop, al mig del carrer, crida: "motos!!!".

En dos segons ja en teníem dues per fer-nos de taxi. Anada, espera d'uns 15 minuts mentre comprem i tornada. Pregunto preu. "600 kwanzas" (60 cèntims) cada moto. Sense comentaris. Els n'he donat 1500. Què menys.

Tornada a l'hotel, pujo a l'habitació. 

Obro el correu. Tema eleccions, solventat. Han acceptat la documentació👏👏.

Del tema Fiba, "no news". Paciència!!

Ara sí.

Estona per a mi.

La resta de la tarda m'ha permès acabar l'últim capítol del meu llibre.

Ara tocarà rellegir-lo unes quantes vegades i fer-ne una bona traducció al castellà perquè pugui arribar a més gent. Em fa molta il·lusió. 

És un projecte que vaig començar fa dos anys i està a punt de veure la llum.

Espero poder presentar-lo al setembre.