Angola (30)

La distància.

9000 km em separen de casa meva.

Avui se'm fan especialment llargs per dos motius.

Hi ha dies en què veus les coses negativament i que et costa canviar la mirada. Quan veus que allò que proposes s'atura i no progressa, et genera dubtes. Saps que és bo, que funciona, perquè ho has comprovat, però, avui, no ho fa i això genera, o pot generar, dubtes.

Toca nit de reflexió per fer un gir a aquesta sensació i retocar allò que creiem necessari.

I, sobretot, recobrar la seguretat i la confiança en allò que fas.

Però avui hi ha una raó, especialment important per a mi, que em neguiteja: Les eleccions.

Estar tan lluny de casa no em fa oblidar-me del que hi succeeix.

Des d'aquí seguiré amb interès, preocupació i esperança la jornada electoral de demà.

Hi ha una realitat que tenim al damunt, que massa vegades relativitzem, l'ascens de l'extrema dreta arreu i que, a Espanya, pot arribar al poder.

Aquesta extrema dreta que, quan hi ha arribat, ja ha demostrat quina és la seva idea. A Borriana, la seva primera actuació ha estat vetar tres revistes en català. És curiós que un partit que s'anomena "Vox" justament el que fa és negar la "paraula". Sí, nega aquella paraula, aquella llengua, que no accepta, que voldria eliminar perquè s'escapa del seu control.

A casa meva, això s'anomena censura. 

I a casa teva?

Negar, prohibir, allò que no t'agrada és una manera certament perillosa d'avançar.

D'aquí ve el neguit que tinc mentre escric aquestes línies.

Això, a casa nostra, ja ho hem viscut.

I, a la vella Europa, fa poc menys de 90 anys va provocar 60 milions de morts.

Sí, perquè el feixisme va néixer com un moviment que volia salvar la gent del desordre del comunisme i la democràcia.

I hi va haver gent, massa gent, que va "comprar" el seu missatge sense saber el que feien.

Ostres, Oriol, no exageris, no es pot comparar.

Segur? 

No era la violència la forma que van utilitzar per atemorir, silenciar i menystenir aquells que no els agradaven?

Segur que això no està començant a passar?

No va passar a Badalona quan un dels seus líders va estar a punt d'utilitzar la violencia per anar contra uns manifestants fins al punt de demanar a la policia que disparés contra ells?

Relativitzar la violència amb excuses per la seva utilització sempre és perillós.

Hi ha qui diu que val la pena que arribin al poder per tal que el poble se n'adoni i, a partir d'aquí, en prengui consciència per actuar.

Sincerament, no sé que és millor. El que sí que sé, és que els extrems sempre són perillosos. Perquè els extrems destrueixen aquell qui té una opinió diferent a la seva.

La Història ens ho ensenya. Només cal llegir-la.

Des d'Angola, mentre segueixo preparant el joc de la Selecció, estaré molt atent al que estigui passant a casa meva.