Angola (32)

Avui post per etapes…

Començo a escriure quan pujo a l'autobús que ens porta a l'aeroport.

Són les 13h.

Hem entrenat i hem dinat.

Entrenament curt i suau, de 9h a 10.30h. Repàs de detalls que poden ser importants en algun moment complicat.

Al final de la sessió, reunim les jugadores i comuniquem la decisió més complicada: quines jugadores queden fora.

Unes respiren alleujades, mentre que, per a les dues afectades, és un moment especialment dur. Han somiat durant 25 dies i s'han quedat sense el "premi".

He explicat el criteri que he seguit per triar de selecció. He estat honest i sincer amb elles.

No ha estat un problema de qualitat ni un problema d'actitud i d'esforç. Simplement ha estat un criteri de composició de l'equip. Hem volgut emportar-nos l'equip més versàtil possible i físicament més més competitiu, amb 8 jugadores clarament per sobre del 1.80m.

Veurem si l'hem encertat.

Darrere d'aquesta decisió hi ha dues persones que han vist tallada la seva gran il·lusió d'estar a Rwanda. Màxim respecte i escalf per a elles.

Les dues són joves i tenen clares opcions de ser-hi en properes convocatòries, però això no amaga gens ni mica la seva frustració.

És difícil per a elles, però, també per a mi.

Les decisions, i més com aquesta, s'han de prendre amb el cap, mai amb el cor.

En acabar, entrevista. Avui toca televisió..

Volen la meva opinió sobre els dies de concentració.

Molt positiva. No em puc queixar. Bona dinàmica d'entrenaments. Tres partits guanyats i cada partit, amb millors sensacions. Què més vull.

Em pregunten sobre objectius. Molt fàcil: guanyar Cote d'Ivoire.

A partir d'aquí, anirem veient.

No m'hi acabo d'acostumar. Em va bé per seguir recordant que representem milios d'habitants...

Arribem a l'hotel: dinar (a les 11.30), maleta i cap al bus.

Arrenquem. 

Com a l'anada, una moto de la policia ens obre camí fins a l'aeroport.

Una vegada més, ens fan sentir important.

Quina pressió per competir bé, però, beneïda pressió🤷‍♂️.

A l'aeroport ens espera la presidenta de la Federació de bàsquet de la província de Benguela que ens dirigeix unes paraules de suport. I foto de rigor.

Aeroport de Benguela 

Tracte exquisit, per part de tothom, en tot moment.

Vol charter i en una hora i aterrem a Luanda. 

El Felipe ja m'espera per portar-me a l'hotel. 

Sopar, videoconferència i cap al llit.

Toca fer valoració de la primera part de "l'aventura".

Han estat 20 dies a Benguela amb un total de 35 sessions d'entrenament.

L'actitud boníssima per part de cadascuna de les jugadores. Total acompanyament tant per part de la doctora com de les dues fisios i el cap d'expedició. I recolzament en tot moment dels coachs ajudants.

Només un però: ens ha faltat temps per consolidar més el joc.

Haurem de conformar-nos.

Ara, abans d'anar a dormir, toca mirar algun partit de Rwanda per acabar de conèixer els rivals

Demà al migdia, charter i cap a Kigali.

Comença l'hora de la veritat.