Angola (9)

Avui he tornat a començar el dia ben d'hora, ben d'hora. 

A les 6.30 em venia a buscar el Felipe i abans havia d'esmorzar.

I és que avui hem començat, per fi, a entrenar i l'entrenament està programat de 7.30 a 9.30 del matí. 

Hora bastant peculiar per a una Selecció absoluta, oi?

Quan m'he llevat, tenia un punt de nerviosisme. 

Segurament té un punt de lògica perquè habitualment no entreno una Selecció absoluta...

Quan arriba el Filipe marxem cap al pavelló. Entrenem en el pavelló de l'equip que ha guanyat la lliga, Interclube, el club de la Policia. Per tant, policies a la porta que ens saluden quan entrem

Avui m'he avorrit en el trajecte.

Al ser dissabte, no hi havia cotxes i el Felipe no ha hagut de fer rallyes ni tocar el claxon.

Li ho comento i riu: "Hoje, muito tranquilo e amanhã também. Segunda-feira volta ao normal". O sigui dos dies de tranquilitat pels carrers de Luanda.

Tampoc hi ha "candongueiros".

Ja m'hi havia acostumat i, de cop, han desaparegut.

I és que la gent no treballa els dissabtes…

El pavelló és molt petit. 

Conec, per fí, les jugadores. Algunes ja estan a pista tirant a cistella i xerrant. Tot molt distès.

Físics espectaculars. 

Es van presentant. 

N'hi ha que tenen un aire tímid i sorprés. No s'esperaven ser aquí.

Primer entrebanc. Arriba la millor jugadora vestida de carrer anunciant que no entrena. Ens diu que té problemes a l'esquena. Jo no en sabia res…els ajudants tampoc. Ha jugat 87 minuts entre els dos últims partits de la final.

Comprensible? No ho sé.

Segon entrebanc, la capitana, i pivot titular, no apareix. Ningú en sap res..

Veurem com ho gestionem.

Entrenament de presa de contacte. Els explico què vull i ens posem a treballar.

Tinc dues preocupacions bàsiques: l'idioma i la capacitat d'assimilació que tinguin.

De seguida veig que el nivell tènic no és molt bo.

Tindrem feina. 

No estan habituades a treballar els conceptes a tanta velocitat. S'hi hauran d'acostumar…si volem competir. Un bon repte.

Acaba l'entrenament. 

Primera impressió, positiva a nivell d'acceptació de la feina.

Després dels estiraments, se m'acosta la segona entrenadora i em diu: "hoje é aniversário de um dos jogadores, vamos a cantar para ele".

De cop, canvia tot. 

Aquelles jugadores serioses i concentrades de l'entrenament es "transformen". 

Els surt de dintre una alegría contagiosa. M'ho miro en segon pla i gaudeixo. Després de cantar-li l'aniversari feliç en portugués, comencen a comptar i l'Edvania està saltant al mig. S'aturen a 25. 

Els he vist en el seu tarannà habitual.

M'ha agradat veure-ho. És contagiós.

Els d'aquí no tenim aquest punt. És diferent.

Torno a l'hotel. 

Quan arribem m'adono que m'he deixat al pavelló la ronyonera amb tota la documentació, targes i diners.

M'agafa un telele. 

El pavelló estava ple. Molta gent ha vingut a veure l'entrenament i, després, hi havia un partit amistós.

Li ho dic al Felipe i em diu: "sem problemas". Truca per telèfon, em somriu i em diu: "meu colega ja tem". 

Respiro tranquil, m'he tret un pes de sobre.

Tornem a buscar-la.

Ara sí, baixo del cotxe. "Muito, muito obrigado, Felipe".

Descans i a preparar l'entrenament de la tarda. 

Dino aviat. A les 16h, segona sessió.

La capitana segueix sense aparèixer. Sembla que mentalment està esgotada. Te 37 anys i entenc que, després d'estar 6 dies a 600 km de casa seva jugant uns play offs tan intensos, necessiti desconectar… Però podia haver dit alguna cosa.

Entrenament de menys qualitat. He pressuposat que havien assimilat millor els conceptes i m'he equivocat. Tocava recomposar l'entrenament. I ho hem fet.

Hem acabat amb 5x5 i he pogut comprovar les mancances. 

Actitud i intensitat molt bones. Cal ajudar-les per paliar les mancances. 

Torno a l'hotel.

Tinc clar quin és el següent pas.

Bon repte!

De moment, demà farem partit amistós amb unes quantes jugadores que vull veure jugar abans de fer el primer tall. El rival, la U16 masculina.

Són les 18.30h. Entro a l'habitació i em trobo la roba neta i penjada a l'armari. 

A les 13h, l'havia donat per rentar i ja està tot net i planxat. Un luxe.

Llegeixo una mica. Necessito una mica de desconexió.

Sopo aviat, "as usual", i videoconferència amb les "meves 3 nenes".

Ens posem al dia. Tinc ganes d'abraçar-les. 

Online és complicat.

Les trobo a faltar?

Sí. Lògic, no?

Seguim…