Angola (41)

Ja ho he pait.

No ha estat una nit fàcil. 

Després de perdre, no pot ser-ho de cap manera.

Quan m'he llevat, he fet la meva rutina diària d'anglès amb l'objectiu de fer una mica millor la propera roda de premsa…

No costarà gaire, oi?

Esmorzo i em poso a treballar.

Estic enllestint una llista de jugadores a seguir per a properes convocatòries de selecció.

És una primera llista a la que s'hauran d'afegir jugadores que potser han passat desapercebudes fins ara o que encara són de categories inferiors.

És per a un projecte de jugadores a dos anys vista per tal d'ajudar a recuperar el prestigi del bàsquet femení angolès.

Crec que és honest per la meva part fer la llista i lliurar-la als responsables de la FAB.

Estem en un punt de màxima caiguda, però crec que també és el punt d'inici de la remuntada perquè estem aquí amb un grup de jugadores molt renovat respecte d'últimes llistes

Dos anys de feina ben planificada poden donar per a molt.

I ho crec perquè hi ha un grup d'interessants jugadores joves, que en aquest Afrobasket han trencat el gel i s'han començat a fer visibles en l'àmbit internacional, que han de ser la base d'aquest creixement.

Llista feta.

Toca anar a dinar.

Abans de baixar, he rebut un whatsapp de la cap d'expedició dient-me que viatjo demà cap a Barcelona.

M'ha deixat amb una sensació curiosa.

D'una banda, una sensació de tristesa perquè dic adéu a 40 dies en què he estat volcat en un projecte que m'he fet meu i que em costa deixar enrere sense haver complert els objectius.

I d'altra banda, una sensació d'alegria perquè en menys de 48 hores podré abraçar els meus.

A la tarda he anat a veure dues de les eliminatòries de quarts de final.

Lògicament he tingut sana enveja.

M'hagués agradat ser-hi nosaltres.

Quan he arribat al BK Arena, he pogut saludar el president de la FAB.

M'ha preguntat com estic, i li he dit que fotut, molt fotut.

La seva resposta m'ha sorprès.

M'ha dit que no havia d'estar-ho, que s'havia treballat bé, que l'actitud de la equip havia estat molt bona, que tenia clar que, ara mateix, no estàvem preparats per quedar molt més amunt, que li agradat la meva feina i que hem de parlar amb tranquil·litat.

M'han semblat molt sinceres les seves paraules. 

De fet, no tenia per què dir-les.

Val a dir que, pel poc que el conec, em sembla una persona d'una educació i una correcció exquisides, però que quan ha de dir una cosa és contundent i molt clar… sense perdre mai les formes.

Demà faré balanç de tot plegat amb els responsables de l'expedició. 

No vull marxar sense exposar la meva visió de tot plegat.

Allò en què pugui ajudar per tal que el projecte avanci, és una obligació meva cap a aquells que em van venir a buscar i van confiar en mi.

Vaig a dormir.

Última nit en aquest meravellós continent que, vulguis o no vulguis, impacta.

Me n'emportaré un trocet al meu cor…