Angola (i 43)

Ja soc a casa.

42 dies després.

Són les 0h.

Estirat al llit, al meu llit, escric l'últim post.

És un post que em serveix per tancar aquesta "aventura".

Una aventura estranya, difícil, complexa, i que, des del punt de vista dels resultats, no ha anat tan bé com haguéssim volgut.

Ha estat una "aventura" que ha tingut moltes lectures diferents, que voldria recordar en aquest últim escrit.

Ha estat una experiència vital, que m'ha portat a descobrir una realitat del dia a dia radicalment diferent a la que tinc a casa meva. Rellegir els 42 posts anteriors, m'ajudarà a tenir-la sempre present.

Ha estat una descoberta del bàsquet africà, un bàsquet diferent a l'europeu i del que m'emportaré detalls interessants.

Ha significat una relació amb persones a qui no coneixia i que, en general, m'han ajudat molt a "situar-me". Anar sol a un lloc no és gens fàcil quan no hi coneixes ningú.

Ha estat haver-me d'espavilar a marxes forçades (20 dies són molt pocs) per aconseguir un equip el màxim competitiu possible. No conèixer les jugadores ha estat un handicap a l'hora de construir un joc més equilibrat i guanyador.

Ha estat prendre riscos a l'hora de triar les 12 jugadores definitivas, perquè m'ha tocat cridar un gran nombre de jugadores sense experiència. El risc, tristament, no ha servit per obtenir el resultat desitjat.

Ha estat visualitzar i percebre un projecte engrescador a dos anys vista que pugui servir per situar Angola, altre cop, entre els 5 millors equips d'Àfrica, perquè he pogut comprovar que hi ha un grup de jugadores molt joves amb un gran potencial que, ara mateix, no estan preparades per competir, però que, amb una bona planificació a dos anys vista, s'han de convertir en l'eix de la selecció.

Ha estat constatar que el bàsquet té un punt de treball, però que el factor sort, sovint, hi juga un paper important.

Ha estat comprovar que les realitats dels clubs i de la Federació estan en paràmetres molt diferents, ja que moltes de les jugadores, que estaven cridades a ser importants en aquesta selecció, no han tingut minuts que les ajudessin a seguir creixent en els partits decisius dels seus clubs. No deixa de ser normal perquè tothom vol guanyar, però ha estat negatiu per a la Selecció.

Ha estat quedar gratament sorprès pel fet que el president de la Federació posés sobre la taula una realitat palpable: les jugadores estan 11 mesos en els seus clubs i 20 dies a la selecció, per tant s'ha de canviar la dinàmica de treball al llarg de la temporada si es volen obtenir millors resultats.

I, per fi, ha estat il·lusionar-me a poder formar part d'un projecte que m'ompliria totalment, perquè treballar amb jugadores joves per convertir-les en millors jugadores i molt més competitives és el que ha caracteritzat la meva manera d'entendre el bàsquet al llarg de 40 anys.

No voldria acabar aquest relat, que vaig començar el 22 de juny sense donar les gràcies. 

Crec que, en aquesta vida, és de justícia ser agraït.

Per tant...

Gràcies en primer lloc a la FAB, per confiar en mi per liderar aquesta "reconstrucció" de la selecció, especialment al president José Moniz i al vicepresident Silvio Ferreira.

Gràcies a l'Heno i a la Nacissela per procurar que tot funcionés com un rellotge.

Gràcies a l'staff (Elisa, Joao i Bruno) que ha treballat per intentar que la selecció competís de la millor manera possible, però, sobretot, unes paraules de reconeixement a aquelles persones que sempre estan a l'ombra, sense elles res seria possible:  gràcies Desy, Margarida, Georgina i Ndona.

Gràcies a les jugadores que han treballat al 100% i de les que m'emporto un gran record (especialment, a la gran capitana a l'ombra: gràcies, Nadir) i amb les m'agradaria seguir treballant.

Però, especialment, GRÀCIES a TU, que m'has seguit i acompanyat en aquest "viatge" de 41 dies per terres africanes i que m'has donat un suport més gran del que t'imagines. Infinites gràcies.

Ara sí, tanco definitivament aquesta experiència vital amb la il·lusió de poder portar a terme la reconstrucció de la Selecció que hem començat en aquest Afrobàsket.

I love this game!🏀