Una mica d'estiu

Pugem al cotxe i desfem les corbes de la carretera que ens ha portat a Tamariu.

Estiu.

Tamariu és sinònim d'estiu.

Fa més de 20 anys que no hi ha cap estiu en què no hi anem a passar com mínim un dia. 

Primer, la Miriam i jo. 

Ara, ja fa anys, amb les nenes.

De ben segur que hi ha platges millors i amb menys gent, però Tamariu té quelcom especial.

Ja hi veníem de petits amb els meus pares.

Les fotos a la roca són les mateixes de tota la vida.

Tamariu és part de la Nostra Costa Brava.

La mires des de l'aigua i manté molta part de l'encant que molts altres indrets ja han, malauradament, perdut.

La mires des de la sorra i admires les seves roques i el color de les seves aigües.  

Hi sobren les barques ancorades?

Possiblement.

És millor venir-hi en altres moments de l'any? 

Segur.

Massa gent?

També.

Però tant se val...

Arribar aviat et permet aprofitar el dia i posar les tovalloles a tocar de l'aigua.

La sorra crema i les pedres fan mal als peus.

Avantatges del "ben d'hora, ben d'hora".

Banyet, ulleres per veure peixos, meduses o eriçons. 

Tot plegat fent una mica de "que macos".

Lectura a la tovallola mentre aixeques la vista i veus les nenes "descobrint" un món nou que no veuen en el seu dia a dia. 

"Papa, podem comprar un salabret?

A veure si agafem algun peix. El tornarem a deixar a l'aigua. Vaaa".

Salabret comprat.

Se'ls il·luminen els ulls amb petites coses.

I que segueixi sent així!

Al costat, la Miriam "robant" el sol.

Me la miro. 

Una paraula.

Felicitat. 

No cal gaire més.

No poden faltar un bon vinet, una paelleta i uns xipirons amb vistes a la badia.

Tornem a la sorra.

La tarda és agradable.

El sol ja pica menys…

18.30. Toca recollir.

Cansats (el sol esgota), però feliços del dia en família.

I al cotxe es desferma la bogeria.

Música a tot drap.

De Tyets a Txarango passant per Elvis o Beatles.

És el que tenen les llistes de Spotify…

"Papa, em deixes el mòbil? Que vull llegir la lletra".

Tothom cantant…

"Give a little bit".

Miro pel retrovisor. 

I miro a la meva dreta.

Una guinyada d'ull de complicitat amb la Miriam. Somriem mentre les escoltem cantar.

Felicitat.

No necessito gaire més.

Arribem a casa.

Dutxa i Catan.

És com una droga.

No guanyo mai. 

Soc tan dolent jugant…

Avui gairebé ho aconsegueixo, però les tradicions no es poden trencar.

És aviat encara.

"Posem una "peli"?"

Veiem "King Richard".

Ens serveix per encarar una nova pretemporada.

I és que l'estiu s'acaba.

Dilluns comencem de nou.

Una temporada més.

Mentrestant, gaudirem dels petits moments que són els que acaben omplint la motxilla.