El prestidigitador...

El meu pare deia una frase quan sentia admiració cap a algú: "em trec el barret..."

Avui, jo "em trec el barret" davant Pedro Sánchez.

Em sembla increible la seva trajectòria.

Ho ha resistit tot, ha vençut els seus adversaris de dins i de fora del seu partit i ha convençut tothom per tal que el votin. 

Chapeau.

És un personatge amb sort?

O, seguint Àlex Rovira, hauríem de dir amb "bona sort"?

Crec que no exagero si dic que és el millor polític de l'Espanya d'aquest inici de segle XXI (algú pensarà que no és gaire difícil i possiblement tingui raó).

Però també és un polític que ha enganyat quan ho ha necessitat i tinc la sensació que ara ho ha tornat a fer.

Potser ho fan tots.

Ja ho deia Maquiavel fa 500 anys.

I, davant d’aquesta realitat, em ve al cap una altra frase que vaig escoltar en algun lloc i que sembla que és una constant en el món en què vivim i en aquest moment actual: "Si m'enganyes una vegada és culpa teva, però, si ho fas dues vegades, passa a ser culpa meva".

ERC porta molt temps sent enganyada per Sánchez i aconseguint victòries pírriques (encara s'han de veure...) que són capaços de vendre com a grans victòries.

Per tant, no m'ha sorprès que segueixin recolzant-lo. 

PNV i Bildu juguen una altra lliga...

Però, i “Junts”?

No acabo d’entendre la seva postura, però sempre he pensat que Carles Puigdemont és un polític com la copa d’un pi.

Per tant vull pensar que hi ha detalls amagats dins de l'acord

Si no és així, Carles Puigdemont no serà capaç de portar a terme (avui va de frases) aquesta que m'encanta i que és tan difícil d'aplicar: "La persona intel·ligent és aquella que aprèn dels errors dels altres”. 

“Junts” s’ha passat anys criticant l'estratègia d’ERC i, avui, aparentment, ha fet el mateix que tant ha criticat.

I dic aparentment, perquè estant posant èmfasi en matisos que vull veure on acabaran portant la situació política.

Si porten a bon port allò que van prometre el 2017 em tocarà “treure’m el barret” davant la seva estratègia. 

Si no ho aconsegueixen, s’hauran de “menjar” el fet de “no aprendre dels errors dels altres”.

Soc pessimista. 

El “prestidigitador” Sánchez sabrà fer trucs de màgia amb el temps per tal d'anar demorant, amb excuses vàries, tots i cadascun dels acords signats.

Això provocarà que no s'avanci en els "tempos" adequats, de manera que, quan arribi al poder el PP en la propera legislatura, no s’haurà avançat en res i, evidentment, tot es tirarà enrere.

És el problema de fer acords entre partits polítics, perquè tenen data de caducitat

Em recorda quan, en la Segona República, el govern d'esquerres engegava unes reformes que no tenia temps de culminar, i quedaven en un no res quan arribaven al poder les dretes.

Això va acabar "emprenyant" uns i altres.

Espero que tot acabi diferent que aquell llunyà, o no tant, juliol del 36.

Mentrestant, Pedro Sánchez és el gran triomfador i ha donat una lliçó de fer política a tothom... a menys que "Junts" em faci quedar malament i aconsegueixi portar a terme allò que ha pactat, començant per l'amnistia i acabant pel control dels impostos i el referendum d'autodeterminació.

Si no m'equivoco, per a això se'ls va votar...