Després de tres mesos...

24 hores després.

Llegeixo un tuit amb una foto en què s'hi veuen tres trofeus.

Miro enrere.

Tres mesos amb moments realment difícils i complicats. 

Fins i tot, havent de fer una aturada.

Crítiques al temps de joc o a determinades idees i/o exigències. 

Alguna jugadora que baixa del tren. 

Però treballen molt i vull pensar que creuen en allò que fan.

Dubtes? 

Pocs. 

Consciència tranquil·la. 

Cada dia repasso mentalment el que he fet i el que proposo al grup i a les jugadores.

Intento canviar allò que no m’agrada o que potser no faig/fem prou bé.

Errors?

Molts. Segur.

La idea sempre és analitzar-los i aprendre d’ells.

Bitxo rar? També segur…

Crec en les meves jugadores. 

Soc molt conscient de les seves limitacions. 

Més que ningú. 

Però no renuncio a fer-les treballar per millorar.

Quan analitzo les seves limitacions, tinc dues idees clares: exigir-los per tal que cada dia tinguin més recursos; i amagar les seves mancances dins d’un joc global i equilibrat.

És el bàsquet que sempre m’ha agradat i en el que sempre he cregut.

I, de vegades, surt bé.

Després d’una primera fase difícil, estic orgullós d’haver ajudat als dos grups a aconseguir el primer gran repte col·lectiu de la temporada: estar entre els 8 millors a la segona fase de Preferent.

I, pel camí, m’he trobat un premi que em fa especial il·lusió: una jugadora, que l’any passat tenia un protagonisme secundari al seu equip, ha aconseguit, en un torneig de molt prestigi com el de Gúdar-Javalambre, ser MVP a dos partits consecutius i màxima anotadora del torneig. Immensa felicitat per ella perquè ha patit i ha lluitat molt.

Però no ens aturarem.

Ara toca un repte nou col·lectiu: la Final 4. 

Difícil, molt difícil, davant d’equips molt potents…

Ara bé, per damunt de tot, no oerdrem de vista el doble objectiu principal: seguirem amb la “guerra diària” de fer-les créixer individualment i aconseguir jugar cada dia millor com equip.

Gens fàcil.

Però, amb un equip tècnic amb Jose, Xavi i Pola, es veu tot amb millors ulls.

Som-hi

Comentaris

  1. Anònim18 de desembre del 2023, a les 21:46

    felicitats a gaudir de la segona volta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà18 de desembre del 2023, a les 21:50

      Treballar, treballar i treballar gaudint del camí.
      Gràcies!🏀

      Elimina
  2. Anònim18 de desembre del 2023, a les 22:37

    Segur que ho aconseguirem!!
    Gracies per confiar en elles, i ha seguir treballant per fer -les creixer com equip, segur que lluitaran per ser a la final a 4.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà21 de desembre del 2023, a les 22:50

      Que treballarem no hi ha cap dubte. A partir d'aquí la competició posarà a cadascú al seu lloc...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre ...
Més informació

Adéu, noies. Un plaer

Un cicle més de dos anys acabat. El juny de 2022 començava a entrenar la generació 2008. Com sempre, post temporada exigent per conèixer el millor possible la generació i guanyar unes setmanes de treball. Era la generació maleïda del club. Havia perdut la seva jugadora referent i una altra de prou important en el pas de mini a infantil. Amb 9 jugadores, va tenir una temporada molt complicada a infantil preferent la temporada 21-22. Tres molt bones jugadores del 2009 les ajudaven, però, tot i així, van haver de jugar play off per mantenir la categoria. I ho van aconseguir. Comença la temporada cadet de 1r any i ens posem, com sempre, un doble objectiu: millorar individualment i competir cada dia una mica millor.  A l’horitzó, la F4 de 1r Any. Hi son tots els grans de Catalunya, excepte Almeda i Barça. L'equip va creixent. Fem un torneig espectacular a Farners i, després de molts mesos de feina, aconseguim arribar la Final 4. Perdem les semifinals i quedem tercers de Catalunya....
Més informació

De colònies i tornejos...

Porto uns quants anys en això del bàsquet i, gairebé els mateixos, en el món de l’educació. Sempre dic que hi ha moltes coses en comú en ambdós àmbits. Una d’elles és “l’obligació de”… Com a mestre i com a entrenador les obligacions venen amb el sou i amb la responsabilitat de la tasca en sí. Ens toca escoltar (gens fàcil), explicar/ensenyar (apassionant), corregir (cada dia menys acceptat), decidir (sovint criticat), seguir aprenent (“roba” molt temps…“invisible” per a la resta)... i algunes més, potser menys “importants”, però igual de necessàries. N’hi ha una altra, però, que és molt visible i aparentment divertida: Anar de colònies i tornejos. Des de sempre, com a mestre, saps que et “toquen” uns dies a l’any en què “has” d'acompanyar els alumnes al viatge de fi de curs, a una esquiada o, simplement, de colònies. Són moments genials per als alumnes i els recorden, sovint, per sempre. Anècdotes i més anècdotes que els fan somriure durant molts anys. Quan acaben, el mestre torna ...
Més informació