Homenatge i agraïment

4 dies a Gúdar-Javalambre.

No en sabia gairebé res de la comarca. Reconec la meva ignorància. 

Paisatges preciosos, gent senzilla i acollidora.

Però hi vaig anar per bàsquet.

Participava per primera vegada en un torneig que ja va per la seva catorzena edició, com em deia amb orgull el responsable d’esports de la comarca.

D’això vull parlar.

Acaba la final després de gairebé 40 partits en quatre seus diferents (Mora de Rubielos, Alcalà de la Selva, Sarrión i Manzanera) i de cop tot es transforma. Apareixen persones que, amb una activitat frenètica, preparen l’entrega de trofeus.

Tots els que hem participat del torneig volem que s’acabi ja, i tornar a casa. 

Sempre és la part més feixuga, excepte, potser, per als que tenen algun premi. 

És un moment complicat. 

És el moment d'observar i adonar-se de la quantitat de persones que, des de l'anonimat, fan possible que més de 250 nois i noies de 14 anys puguin gaudir d’allò que més els agrada: jugar a bàsquet.

Potser ens hem queixat d’algun error en l'organització, però permeteu-me que deixi clara la meva admiració per a aquells que fan possible que una comarca de 7.500 habitantes aculli amb tant d’èxit aquest torneig.

Gens fàcil coordinar els allotjaments i desplaçaments dels 24 equips, proporcionar tot allò que necessitem durant i després dels partits, retransmetre els partits amb una qualitat excepcional i, en definitiva, ser-hi en tot moment per a allò que poguéssim necessitar.

Per tant, des d’aquí un aplaudiment i homenatge a tots aquells que heu fet possibles aquests fantàstics tres dies de torneig. 

GRÀCIES, en nom dels que, des de la pista, acabem tenint el protagonisme, perquè sense vosaltres no ho haguéssim pogut gaudir. 

Massa sovint ens costa agrair aquesta dedicació des de l’ombra per tal que tot pugui brillar.