Una tarda especial

Dimarts tarda.

Mataró Parc.

La Constitució té això. Alguna cosa bona havia de tenir…

L’Aina ha quedat amb una amiga i, per no fer viatges, he decidit quedarme a prendre una cerveseta.

La Míriam treballant (ser cap d’estudis té això) i la Núria fent companyia a l’àvia.

Tarda per a mi.

Feia massa temps que no en tenia una.

M'acompanya Ken Follet.

De tant en tant aixeco la vista.

Badar. Mirar encuriosit al meu voltant.

La tarda promet.

Necessito poca cosa per sentir-me bé.

De cop em venen ganes d'escriure.

Teràpia?.

No. Plaer.

Una mica de balanç.

Ha estat un trimestre intens.

Una mica de tot. 

Al final, el que queda no és dolent.

És cert que cada cop noto més canvis en la manera de fer de les persones. Noto menys força a l’hora de persistir.

Soc jo? O hi ha una part certa?

He hagut de parar uns dies. M’ha faltat control de les emocions.

M’ha anat bé l’aturada.

M’ha ajudat a enfocar i a fer visibles detalls interessants.

He comprovat que es perd el compromís amb les persones i amb els grups.

He vist com la manera de “solucionar” un problema és fugir.

He rebut queixes d'alumnes que no estan d’acord amb les “injustícies” del seu professor.

Però també he pogut constatar que al meu voltant hi ha persones fantàstiques i que, per elles, val la pena treballar, lluitar i “perdre” el teu temps.

He notat com hi ha alumnes que tenen el VIC (voluntat, interès, curiositat) molt clar i això em motiva en la meva tasca d’educador.

He pogut viure una primera fase de la lliga en què els dos equips cadets hem superat les expectatives inicials de manera clara. Hem fet un molt bon joc en alguns moments i hem aconseguit que totes se sentissin formant part del col·lectiu.

S’acosta final d’any i aquesta tarda, amb temps, era un bon moment de fer un primer balanç.

Avui només tocava aquest últim trimestre.

El got “força ple”.