Va per tu, Quico

Mirar enrere…

Diuen que et fa venir nostàlgia.

És dolenta la nostàlgia? Depèn.

Però mirar enrere, a part de nostàlgia, també porta records. 

La qüestió és com vius els records.

“Els Convidats” van definir aquests records en una meravellosa cançó:

“Records, 

que, amb els anys, van guanyant valor, 

als quals el pas del temps, la pols i la foscor

no han tret el seu encant ni el seu sabor.

Que lluny i que a prop, 

que fràgils, que forts, 

tan nostres, tan íntims, 

tan estranys.

Estius adolescents, 

vacances al mar, 

escola, companys, 

Nadal, cap d'any 

-tan nostres, tan íntims tan estranys.”

El col·legi Champagnat ens va unir. 

Als vols del 1966-1967, alguns una mica més tard, molts de nosaltres vam creuar per primera vegada la porta de “Dos de maig”.

Allà ens vam conèixer.

Es van començar a gestar complicitats que, en alguns casos, van portar a vincles molt estrets.

Molta conya a classe…Foca, Morsa, Lucio, Lute, …comptant els tics de cadascun d’ells. 

Sovint, també emprenyant-nos, mentre els fèiem emprenyar a ells.

Sí. Era l’època d’EGB i el BUP. 

Sense mòbils, jugant a cavall fort i “barallant-nos” pels espais al pati compartint partits de bàsquet i futbol. 

Començavem (començaveu, jo era incapaç) a lligar.

Titus, L'Estrop, la Rambla o el Carrer del Mar...

Però aquells temps van quedar enrere.

Amistats consolidades, en alguns casos. I relacions perdudes, en d’altres.

Llei de vida.

Ho vam saber reconduir i ens vam començar a retrobar en sopars (menys freqüents del que hauria de ser)...

Hem rigut i recordat anècdotes. Tot suma en aquesta vida.

L’Albert, el Jose Antonio, el Juan Carlos, el Ramon, en Quim, entre d'altres, … i ara en Quico.

Ens falten. Els tenim presents. Els seguirem tenint presents.

Coincidíem ahir en el grup, “cal aprofitar el moment i viure tot allò que se’ns presenta”. 

Hi afegiria, cal aprendre a valorar allò més insignificant, obrir els ulls i el cor, donar gràcies i abraçar.

Tempus fugit.

Una abraçada als que hi sou. I una forta abraçada a aquells que ens heu deixat, especialment, avui, a tu, Quico.

Ens vas fer riure molt. Eres una mica "cabronet", però el teu tarannà alegre contagiava.

Et seguirem recordant.

Descansa en pau