Sou grans...

Difícil veure les meves ex jugadores no aconseguir allò que les il·lusionava.

Sentiments complexos. 

Me les estimo.

Sempre ho he fet i sempre ho faré.

Habitualment no sé mostrar-ho i sé que no faig bé.

Caràcter que voldries canviar i no n'acabes de saber com.

He vist els partits i els heu competit.

Hi heu estat en tot moment; els heu perseguit…

Però el bàsquet té això: detalls que de vegades et van a favor i d’altres, en contra.

Frustració? Segur.

Decepció? Evidentment.

No us rendiu!!

Res no acaba aquí.

El bàsquet us donarà més. 

Més vivències; més moments.

Sí. No us rendiu.

Avui segur que no és un bon dia. 

Ahir va ser pitjor.

Vista endavant. 

Saber què heu de mantenir i què heu de canviar és la clau.

Sou joves i us en sortireu.

El bàsquet dona i treu, 

Però el bàsquet ensenya el camí.

La lluita per allò que vols, malgrat les dificultats que et trobes i et trobaràs.

Un petó i una abraçada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Angola (40)

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores