Una mica de tot

Ahir vaig tenir l'oportunitat de compartir dinar amb un càrrec important d'ERC i vaig fer-li una pregunta: què et sembla tota la situació política que es viu a Catalunya entre Junts i ERC? M'interessava conèixer la resposta d'algú que toca i ha tocat poder i que hi era els dies especials del 2017 i molts anys abans. Val a dir que va ser molt correcte i molt curós, però també molt clar, en la seva resposta. I també val a dir que jo vaig ser prou insistent a plantejar-li com jo ho veig i quins dubtes em passen sovint pel cap. La conclusió de la conversa  (molt agradable i interessant) va ser la següent: ell era dels que creia que, en aquell moment, era impossible assolir la independència i que avui estem exactament en el mateix punt.  O sigui que, segons ell, el que està fent avui ERC és el que toca fer. Va estar totalment d'acord amb mi quan li vaig plantejar la meva indignació i perplexitat quan no he escoltat amb claredat aquells líders del seu partit explicant, cl...

Dues qüestions per començar: H em de celebrar el 12 d'octubre? Si ho hem de fer, què hauríem de celebrar/conmemorar? Aquestes dues preguntes em serviran per fer una reflexió sobre una Diada com aquesta. A la primera pregunta, la resposta seria, clarament, sí. I per què?  Doncs molt senzill. El Descobriment d'Amèrica és un fet tan trascendental que va canviar la realitat del món. I ho va fer de tal manera que no només va donar pas al canvi de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna, sinó que va canviar la concepció de la Terra i ens va fer entrar en la Era dels Descobriments. Colon va iniciar la navegació a mons desconeguts. Va ser, d'alguna manera, l'iniciador de la "globalització". Colon és un d'aquells "avançats al seu temps" que, de tant en tant, apareixen en la Història i que, de cop, provoquen que tot canviï. Per tant, sí, crec que el 12 d'Octubre s'ha de celebrar o, si es prefereix, conmemorar. Ara ve la part complexa. Toca raonar s...

Fa uns quants anys que penso que estem en un moment molt especial en la política, no sé si només espanyola o es pot més extensiu a d'altres indrets. Van aparèixer Podemos i Ciutadans per trencar amb la política tradicional. Posteriorment es va desenvolupar un moviment independentista a Catalunya en què semblava que s'aparcaven les tradicions dels partits polítics i, finalment, ha aparegut un partit trencador com és Vox... Però ahir es va obrir un altre front que també ho sacseja tot. Després de la decisió de Junts de sortir del Govern, és especialment interessant escoltar els polítics i els analistes.  De ben segur que són experts, per suposat molt més que jo, i saben de què parlen. Però, després de mirar de situar-me en la realitat actual, intentaré fer un anàlisi de persona "normal i corrent" que mai ha estat en moviments polítics. Crec que estem davant d'un trencament del que han estat els partits polítics tradicionals, o sigui de la política tal com s'ha d...

Ahir tenia una conversa amb una jugadora en què em manifestava la seva preocupació per un aspecte de l'equip. Li vaig preguntar què sentia i em va respondre que li sabia greu el que passava, que veia que allò afectava l'equip, que la feia sentir-se angoixada… En definitiva estava preocupada! Al preguntar-li què volia dir el concepte "preocupar-se" em va mirar amb cara estranya, com volent dir "què em pregunta aquest ara?". Sí. Perquè preocupar-se ve de "pre" i "ocupar-se". Estic preocupat quan faig un diagnòstic de quelcom que no m'agrada. I aquí s'hauria d'acabar la preocupació. Ara ja sé què no m'agrada.  Toca passar a la segona fase: "Ocupar-se". Què faig? Què he de fer? Què vull fer? Què puc fer per tal que allò que he diagnosticat canviï? Això justament és el que li vaig preguntar a la jugadora. Crec que massa sovint ens quedem en la preocupació sense ocupar-nos realment, sense actuar. I també massa sovint e...

Diumenge 21.15h. Arribo a casa i em trobo la meva filla plorant amb un punt de frustració. He sortit a les 7.30 del matí. Primer, entrenament personal a les 7.45, i després, non stop, torneig a Lloret amb el cadet B en què ens hem proclamat campions. Afegim-hi que ahir, vam tenir partit al camp de la Penya amb el cadet A en què ens van passar per sobre i vam perdre de 30. En tots dos equips, situacions complicades (espero que no conflictives). Enllaçant els tres conceptes (la meva filla i els meus dos equips) m'he "obligat" a escriure aquestes línies per endreçar les meves idees i conviccions. En tots tres casos hi ha un component  de frustració en les jugadores. O han jugat poc o no els han sortit les coses bé o han rebut massa bronques o no s'han sentit formant part del seu equip per poc protagonisme en el joc.  O, potser, de tot una mica. Res de nou en el món de l'esport. Són conceptes que m'han perseguit al llarg dels 40 anys que porto entrenant. Però ara ...

Ahir va haver una manifestació "multitudinària" (segons els organitzadors, 200.000 persones; segons la Guàrdia Urbana, 2.800) a Barcelona a favor de l'ús del castellà a l'escola.  M'agradaria fer una reflexió partint de tres preguntes: S'ha d'acceptar el castellà a l'escola? S'ha d'obligar el català a l'escola?  És raonable el 25 % de castellà a l'escola? La resposta a les tres preguntes, sota el meu punt de vista, és, clarament, sí. I m'explicaré.  Vaig començar a fer de professor el curs 83-84 i, per tant, crec que tinc alguna cosa a dir, encara que només sigui per la meva experiència.  Fa uns anys vaig treballar amb una professora que obligava els alumnes a parlar-li en català quan es dirigien a ella al pati. Jo hi estava, i hi estic, totalment en contra. Jo sempre he acceptat i acceptaré que un alumne (usat en genèric) es dirigeixi a mi, a les hores d'esbarjo en l'idioma que ell vulgui. És el seu espai i és la seva lleng...

Estic satisfet de començar aquesta temporada. Satisfet i il·lusionat. Sí, satisfet perquè començo la temporada  número 40 entrenant de manera consecutiva. No he parat d'entrenar cap any des que vaig tornar de la mili. Aquella temporada 83-84 agafava el juvenil de El Masnou Bàsquetbol. L'única temporada que no he pogut completar va ser la 06-07 quan la segona setmana de la temporada vaig ser destituït com entrenador del Cadí la Seu de Lliga 1. Única vegada en 40 anys que no m'han deixat acabar una temporada. Va ser una decisió que em va permetre 8 mesos de "formació". El privilegi de veure durant 4 mesos, cada dia matí i tarda, el gran Aito a la Penya  dels joves Ricky i Rudy és d'aquells que no es paguen amb diners. Gràcies, Miqui Forniés, per la gestió. Però il·lusionat, també. Perquè les ganes de posar-me davant d'un equip per intentar que creixi i jugui un bàsquet el més complet possible és un repte que m'il·lusiona molt. Però potser m'apassiona...